10 de març de 2010

Llei de Consultes: "Ara No Toca?" I Tant Que Sí!


Diuen que per pujar a l’Everest o a qualsevol altre 8000 cal anar establint diferents camps base per fer l’ascensió possible i realitzable. Diuen que intentar pujar l’Everest d’una tirada és un suïcidi i que només porta al fracàs més absolut. També diuen que és recomanable aprofitar els dies de sol i que desaprofitar una oportunitat òptima per ascendir condemna a l’equip a no poder fer el cim.

El ple del Parlament d’aquest dimecres ha aprovat per majoria absoluta la llei de Consultes, una llei que aprofitant tota l’amplitud del marc legal vigent, és a dir, la Constitució espanyola i l’Estatut de la Moncloa, permet a la Generalitat convocar referèndums. I sí, tal i com diu López Tena: també el d’independència. Que el Parlament de Catalunya tiri endavant una llei d’aquestes característiques és per estar-ne orgullosos. Quan des de certs sectors s’acusa a les forces independentistes parlamentàries de no existència i de no treballar per l’objectiu de la llibertat i de l’aconsecussió de l’estat propi per a Catalunya, més que entrar en picabaralles que no porten enlloc el que s’ha de fer és mostrar feina feta. I la Llei de Consultes és aquesta feina.

La Llei era un acord establert en el pacte d’Entesa i era una llei clau per Esquerra. Per Esquerra i per el moviment independentista. Repeteixo que cal valorar amb tota la seva transcendència l’aprovació d’aquesta llei perquè tot i no ser la llei que es voldria és la més ambiciosa possible. La llei té aspectes foscos, cert, ja que és necessària l’aprovació del Govern espanyol per poder fer un referèndum però aquí hi ha el punt central. Fins ara la negativa dels governs espanyols per impedir el referèndum era que “la ley lo prohibe”. Ara ja no ho podran dir. Ara hauran de dir “no queremos que votéis”. Amb l’aprovació passem de l’argument legalista a l’argument polític, i per tant, aquí Catalunya té avantatge.

Que el Govern hi votaria a favor era conegut. Que el nacionalisme espanyol –PP i C’s- ho faria en contra també. Però sorprèn negativament la posició de Convergència amb aquesta llei. Artur Mas és qui va pactar l’Estatut, per tant hauria de saber més que ningú les limitacions que aquest té, i per aquesta raó no s’entén com és que ara es vesteixen d’alliberadors patris per una banda titllant la llei de poc ambiciosa, i per l’altra que vagin dient que “ara no toca”. CiU afirma que ara no és el moment perquè queda poc més de sis mesos de legislatura i que ara no cal. Més que la limitació del temps de la legislatura sembla que Convergència li faci “mal” que siguin els d’Esquerra qui tirin endavant certes lleis, que com ha dit la diputada Batalla, són simbòliques. I la Llei de Consultes evidentment és un símbol, un símbol d’un país que vol anar endavant, d’una nació que no es conforma i que vol participar de tu a tu amb els altres països del món. I això es veu que fa mal a CiU.

La llei de consultes és un pas endavant per el país i per tota aquella gent que el vol lliure i a la Unió Europea ocupant una plaça al Consell de Ministres a Brussel·les. I com les muntanyes, per arribar al cim cal anar fent camps base per fer possible l’ascensió per més que se senti la remor d’algú que vagi cridant que “ara no toca”.

Cap comentari: