17 de maig del 2010

I la Lliga!!!!


Genial, màgic, espectacular, inimaginable, gran, grandiós, brutal, apolstuflant, cardíac, emocionant, ràpid. Així va ser la tarda nit d’ahir. Genial perquè es van complir els pronòstics; màgic ja que amb la victòria ens vam elevar tots plegats a dimensions de plaer desconegudes; espectacular perquè aquest segon any ens hem mantingut en el lloc més alt del podi futbolístic; inimaginable degut als constants obusos que ens enviaven des de Madrid; gran com gran és el Barça; grandiós perquè el que s’ha aconseguit és monstruós; brutal per la puntuació a la lliga amb 99 punts; apostuflant senzillament perquè ens hem tornat a superar; cardíac gràcies a la persecució infructuosa del Madrid; emocionant com tots els finals ajustats; ràpid perquè la incertesa i el neguit van durar només 30 minuts.

Sí, per si hi ha algú que no ho sàpiga, tornem a ser campions. Per setena vegada en dues temporades tornem a ser campions. Set títols de nou. Set triomfs sense pal•liatiu ni possible discussió. Això és el que s’ha aconseguit. A la lliga, copa i Champions de la temporada passada, cal afegir-hi les dues supercopes, el Mundial de Clubs i la lliga. Dos anys set títols, vuit si sumem com deia el president Laporta el 2 a 6 memorable de l’any passat a Madrid.

Per ser molt original, només dir que m’ha costat trobar els adjectius que encapçalen el post d’avui. M’ha costat perquè tots en sonaven a repetició, a reiteració. Tots s’han fet servir molt, molt i moltes i moltes vegades. Quasi no en queden de lliures, el Barça se’ls ha fet seus.

El Barça en la temporada més dura que servidor recorda, s’ha alçat amb una victòria de prestigi, quasi com guanyar la Champions, o sense el quasi perquè guanyar la Lliga contra el Madrid dels 270 milions, contra la temporada del retorn de Florentino, en la temporada de les conspiracions de la caverna mediàtica espanyolista, en la temporada en què tot, absolutament tot estava en contra d’aquest equip, no té preu. El Barça ha lluitat contra tot i contra tots, tothom volia veure l’equip que havia meravellat al món i arrasat el planeta del futbol, perdés i s’anivellés a la resta. No han pogut. Cert, vam perdre la Copa i la Champions gràcies, tot s’ha de dir, per dos gols anul•lats de manera fraudulenta, però tot i així, no han pogut abatre’ns.

Hem sigut forts, clarividents, valents, humils. Davant les constants faltes de respecte i campanyes desestabilitzadores, el Barça s’ha aixecat i ha continuat impertorbable el seu camí d’èxits. Mentre uns intenten amagar el seu fracàs milionari, el Barça es pot permetre el luxe de celebrar com cal un títol més que merescut.

El model Barça s’alça com el que és, un model d’èxits, un model de triomf, un model amb el que es pot anar per tot el món sense miraments i sense tenir cap tipus d’acomplexament. Han estat uns anys esplendorosos, ara és responsabilitat de tothom que continuï essent així.

Visca el Barça, Visca Catalunya!