1 de maig de 2010

La Catalunya Que Sap On Va


Catalunya gràcies al seu estatut està vivint moments d’incertesa. Moments en què es transita en una línia d’indefinició i on a l’horitzó es fa difícil entreveure un possible objectiu o punt d’arribada.

En aquesta situació sovint s’ha acusat als que volen anar a més enllà del marc autonòmic de no tenir rumb i de portar el país cap a un escenari d’inestabilitat política i social al plantejar un projecte que certament no té un pla d’execussió clar. Aquest escenari és completament contraposat al de mantenir l’actual estrucutra que es basa per continuar amb la “conlleváncia” autonòmica entre Catalunya i l’estat. Els defensors d’aquesta via es vanten de que ells saben “on van” i que a diferència dels “secessionistes” ells aporten tranquil•litat i estabilitat. Qui més ha utilitzat més aquest tipus d’argumentació ha estat el Partit Socialista de (a) Catalunya.

Aquest discurs, el de “sabem on anem” està entrant en crisi tan depressa com entra en crisi el model autonòmic amb el vodevil de l’estatut i el Tribunal Constitucional. La sentència ens porta a un escenari indefinit on l’actuació més generalitzada és la de la improvització degut a la imprevisibilitat dels passos que vindran.

Els partits són els que més noten aquesta situació transitòria, que acabarà amb la sentència del TC. Fins que aquesta no arribi, els partits del marc autonòmic estan mirant de navegar com poden aquest temps de mar incerta, perquè a diferència dels que tenen un projecte que supera el sistema actual, ells viuen de l’estat autonòmic.

Entre divendres i dissabte n’hem tingut un exemple molt clarificador en l’actuació del PSC. Divendres el conceller d’economia, Antoni Castells, es lamentava de com era possible que el President de “el gobierno de España” no fes tot el possible per l’estatut i que actués com si la cosa no anés amb ell, quan va ser el PSOE –amb la brillant col•laboració d’Artur Mas- qui va aprovar l’estatut retallat i també va defensar que els 25 diputats del PSC votéssin diferent del PSOE per defensar els interessos de Catalunya al Congrés. Que Castells s’exclami en aquests termes no deixa de ser habitual, però no ho és que ho faci el nou cap de campanya dels socialistes, Jaume Collboni, que va afirmar que en un clima de tensió no seria produent portar Zapatero a fer campanya per José Montilla durant la pròxima tardor.

Aquestes declaracions van ser ahir, però dissabte el PSC ha emés un comunicat firmat per el seu primer secretari, José Montilla, on s’afirmava tot el contrari, afirmant que Zapatero participarà en la seva campanya. Dos dies, dues estratègies dicotòmiques i dues visions contraposades. La primera de defensa de Catalunya, la segona de submissió total al projecte de l’Espanya gran i immortal.
Però és clar, ells saben on van.

Cap comentari: