12 de maig del 2010

La Trucada Màgica


Senyors, màgia. Sí senyor. Amb una trucada es pot arreglar el món. No? No us ho creieu? Sou uns descreguts, perquè els fets empírics així ho demostren. Pensem, pensem per un moment quantes coses podríem arreglar amb una sola trucada de telèfon. Pensem. Podríem per exemple arreglar el greu problema de la fam al món o podríem de la mateixa manera parar el canvi climàtic o en temes més normals, podríem també solucionar tots i cadascun dels nostres problemes domèstics amb una rapidesa apostoflant, que si hipoteca, que si rebuts de la llum, que si la taca d’humitat del sostre... En definitiva, que si amb una trucada poguéssim arreglar tot allò que ens proposéssim el món seria molt millor.

Pensar és molt bonic, ja que permet deixar-se portar per un estat sobrenatural , d’estar per sobre del bé i del mal i poder imaginar tot allò inimaginable, perquè si poguéssim fer la trucada, qui ho podria fer, és a dir, a quin ésser li donaríem la potestat de què fent ús d’un telèfon, pogués arreglar el món i aconseguir fets que es pressuposaven impossibles?

La cosa seria difícil, el que sé segur és que no els ho deixaria decidir als Mainat, Cruz i companyia perquè segur, segur, que ens muntarien un “Operación Llamada” i acabaria fent la trucada la persona més curta, cutre i borrega que trobessin. No, això de la trucada s’hauria de fer ben fet, i segur que el model reality no hi ajuda pas. Així doncs queda l’opció dels fets consumats.

La persona en qüestió hauria de ser capaç de tan sols amb una trucada poder fer canviar d’opinió a qualsevol persona per més tossuda que fos, per exemple la persona en qüestió hauria de ser capaç amb una sola trucada de convèncer a Hugo Chavez de què la pluralitat informativa és inherent a la democràcia o fer que Wenger s’avingués a vendre Cesc al Barça. Tot això amb una sola trucada. La trucada màgica.

Mira... em sembla que ja sé qui podria ser... sí.. crec que sí... No seré massa original però, caram, crec que ja l’hem trobat. La persona de la trucada màgica serà Barack Obama. Per què, es preguntarà algú? Doncs molt simple: fets consumats. Obama ha estat capaç de tan sols amb una trucada d’obligar a Zapatero a despertar del seu món de meravelles impossibles i a acceptar que l’estat espanyol viu immers en una crisi econòmica greu. I per si fos poc, a més, l’ha convençut a prendre mesures. No entraré a valorar si les mesures són bones o no, però el que era demencial era que no es fes res de res més enllà del populisme barat de la política de xecs. Obama amb una sola trucada ha fet el que ni les xifres, ni els experts ni res ni ningú havien aconseguit.

Això és sens dubte, el poder de la trucada màgica.