6 de maig del 2010

If I Were British


Aquestes hores són segurament les últimes en què el Labour estarà al número 10 de Downing Street. Desprès de 13 anys al govern, les enquestes diuen que un nou temps està arribant. Quin? Ningú ho sap, però, aquest temps serà nou.

Tony Blair va arribar a primer ministre de la mà de la tercera via, el New Labour, al 1997. El New Labour va ser una revolució, doncs el Regne Unit va passar de les polítiques neo-liberals de Tatcher i Mayor a un primer ministre laborista. Però l’acció política del ganivet de Blair no va ser precisament les polítiques que es suposa a un partit laborista ni a les que ha d’implantar el partit de les Trade Unions. La clau era que el Labour ja no era el partit de les Trade Unions, sinó una altra cosa. El Labour de Blair era un partit que practicava polítiques econòmiques de dretes, però al mateix temps seguia amb les seves polítiques socials encarades a l’esquerra.
Aquests 13 anys no tenen una qualificació fàcil. Afers internacionals, economia, serveis socials… en general en tots els aspectes el govern ha generat decepcions, per no parlar de la Guerra de l’Iraq. Ha fet grans coses, cert, ja que tot govern fa coses acceptables, segurament una de les més importants i que quedarà als llibres d’història va ser el Tractat de Pau de Divendres Sant. Però més enllà dels errors en certes polítiques, el que més ha descuidat el Labour ha estat el lideratge. El Labour ha perdut el lideratge, i sense lideratge no es va enlloc. I, òbviament, sense líder ni lidertatge no es pot pretendre liderar a un país.
En conclusió, en aquests 13 anys del New Labour, el partit tradicional de l’esquerra, ha perdut els seus principis d’esquerra i s’ha convertit en un partit de centre i ha deixat una obra de govern diguem-ne, dubtosa.

Per tot això, si fos britànic, no votaria el Labour.

Les enquestes diuen que David Cameron serà el proper primer ministre, encara que ha perdut més de 20 punts d’avantatge davant de Gordon Brown en només tres mesos. Cameron representa el mateix que Tatcher, amb la diferència que és home i que té millor estil per exposar els seus arguments. Cameron significa tornar als anys 80, significa reduir els serveis socials, significa menys educació pública i més elitisme, significa un ecologisme de postal com el d’Iniciativa. Cameron significa tornar al passat.

Així que si jo fos britànic, tampoc votaria per els conservadors de Cameron. Si jo fos britànic votaria liberal-demòcrata.

Crec que el Labour necessita estar allunyat de Downing Street per retornar als seus valors d’esquerres, i per realitzar aquesta transició seria impossible amb continuar estant al govern. Com s’ha demostrat en altres llocs, si es vol que un partit canviï la seva política el que no es pot fer és deixar-lo al capdavant del govern, perquè d’aquesta manera no canviaria mai.
Considero que el Regne Unit necessita una nova manera de fer política, bé el Regne Unit i a tot arreu. Crec que necessita un nou lideratge, però que sigui, si us plau, diferent al de Brown. Els lib-dem tenen un programa econòmic semblant al del Labour, però a més el seu programa social és en alguns casos més a l’esquerra que el mateix ex-partit de les Trade Unions. Al Regne Unit, lamentablement, no hi ha un partit d’esquerra en que la gent hi pugui confiar, per tant, en aquestes eleccions la solució és votar lib-dem.
És evident de què Nick Clegg no és un home d’estat, que segurament la popularitat que ha obtingut és més pròpia d’un participant d’un reallity-show tipus “Gran Hermano” que no d’un candidat a primer ministre. I també és cert, que pot ser simplement “fum”.

Amb tot, crec que en aquest moment votar Liberal-demòcrata és el més encertat.

PD: I una cosa clara, he escrit “if I were british”, perquè és evident de què si fos escocés, gal·lès o irlandès votaria Scottish National Party; Plaid; i Sinn Féin.

3 comentaris:

Albrock ha dit...

Aiii mira que haver-t'ho de dir altre cop: El terme "British" també inclou els gal·lesos i escocesos... La illa en què estan tots plegats és diu Great Britain... O sigui que, per tenir sentit el post, hauria de ser "If I Were English".
Sobre la teva elecció Cleggiana... Bufff... Populista a més no poder.

Eduard ha dit...

Confons British amb English.

Pere Sàbat ha dit...

Àlex, Edu,

La intenció del post era ser escrit des d'una visió britànica, en què les opcions són tres.
Per això mateix al final del post he posat el que realment serien les meves opcions per proximitat ideològica.

Entenc que pugui ser una mica contradictori o que no sigui massa entenedor, però la intenció era aquesta.