Ells. Retallen

Retallen. Sanitat. Educació. Retallen. El govern de Mas, sí el que ha dit que el Penedès ha de ser una ròtula i que ha tirat enrere la llei de vegueries, doncs aquest govern retalla. Sanitat. Educació. Retallen. Mentre retallen, demanen sacrificis però a l’hora de la veritat només n’exigeixen als que més pateixen la crisi. I mentre les classes populars es sacrifiquen, ells eliminen l’impost de successions que pagava només el 6% més ric. Retallen. Sanitat. Educació. Retallen. Contra les manifestacions de personal sanitari i altres col•lectius, demanen que no s’exageri la situació. Ara cal no exagerar? Qui va dir que no hi havia diners ni per pagar les nòmines? Els metges? Qui va dir que la Generalitat hauria de donar rosegons de pa? Els mestres? No, ho va dir Oriol Pujol i Francesc Homs. Ells però, a la seva, retallen. Curiós govern aquest que diu que prepara grans retallades però que no les dirà fins després de les eleccions. És aquesta la manera seriosa que deien que s’havia perdut? I mentrestant, retallen. Sanitat. Educació. Retallen. I deuen creure que estem tot el dia pensant en altres coses, que sí el Barça, que sí la cabra catalana o vés a saber què. Però haurien de recordar que tot i pensar en el Barça o en qualsevol altra cosa, veiem i escoltem. I només és una cosa: ells retallen. Sanitat. Educació. Retallen.

article publicat a El 3 de vuit

Vegetarians Carnívors

Tinc un amic que és vegetarià. Això en si, no és cap problema, al contrari, totalment respectable. El tema és que només ho és durant el cap de setmana perquè durant la resta de dies se’ls passa al McDonald’s. Incongruent, oi? Quan m’ho van explicar em va costar entendre-ho, ja que, si un és vegetarià ho és i punt. Ell però “erre que erre”, dietes divergents. Amb les converses que hem tingut sobre el “tema” em comenta que ell de cor és vegetarià però que la temptació del McDonald’s és superior a ell i que no s’hi pot resistir.

Durant la setmana s’afarta d’ hamburgueses mentre que al cap de setmana es passa el matí de dissabte al mercat i compra només verdures i fruites ecològiques i recórre diverses botigues especialitzades en menjar vegetarià. Incongruent, oi? Fins aquí, crec, tothom estarà d’acord que no serveix de res passar-se el cap de setmana menjant “estil vegetarià” si durant la setmana te la passes al McDonald’s.

Doncs bé, és la mateixa situació amb la que es troben els diputats de CiU amb la independència. Durant el cap de setmana participen a les consultes, ho trobo molt bé, però de què serveix si durant la setmana fan tot el contrari? Votar Sí diumenge i en contra de la independència al Parlament? És així com es demostra l’independentisme a CIU? En fi, CiU com els vegetarians carnívors té dietes divergents. Oi alcalde?

article publicat al 3 de vuit

80 Anys

Catalans:

Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibérica.

D'acord amb el President de la República federal española senyor Nicet Alcalá Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant Sebastiá, em faig cárrec provisionalment de les funcions de President del Govern de Catalunya, esperant que el poble espanyol i el catalá expressaran quina és en aquests moments llur voluntat.

En fer aquesta proclamació, amb el cor obert a totes les esperances, ens conjurem i demanem a tots els ciutadans de Catalunya que es conjurin amb nosaltres per a fer-la prevaler pels mitjans que siguin, encara que calgués arribar al sacrifici de la propia vida.

Preguem que cada catalá, així com tot altre ciutadá resident a Catalunya, es faci cárrec de la enorme responsabilitat que en aquests moments pesa sobre tots nosaltres.

Tot aquell, doncs, que pertorbi l'ordre de la naixent República Catalana, será considerat com un agent provocador i com un traidor a la Pátria.

Esperem que tots sabreu fer-vos dignes de la llibertat que ens hem donat i de la justicia que, amb l'ajut de tots, anem a establir. Ens apoiem sobre coses immortals com són els drets dels homes i dels pobles i, morint i tot si calgués, no podem perdre.
En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots els pobles d'Espanya i del món, demanant-los que espiritualment estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbónica que hem abatut, i els oferim aportar-los tot el nostre esforç i tota la emoció del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional.

Per Catalunya, pels altres pobles germans d'Espanya, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles, Catalans, sapigeu fer-vos dignes de Catalunya.

Barcelona, 14 d'abril de 1931

El Japó Com Exemple

El Japó està vivint des de fa unes setmanes un dels moments més tràgics i difícils de les últimes dècades. Al tsunami devastador que ha arrasat centenars de pobles s’hi ha afegit la problemàtica de les fuites nuclears que no només posa en perill la població nipona sinó que ha comportat un augment, quasi paranoic, a tota la comunitat internacional que ha començat a qüestionar la seva aposta per les nuclears.

Més enllà de la situació i del debat sobre la idoneïtat de continuar amb l’energia nuclear, un dels factors més sorprenents d’aquests dies, al meu entendre, ha estat les constants mostres de penediment i de demanar perdó dels líders japonesos i dels gestors de la central nuclear de Fukushima.

Evidentment és una qüestió cultural, però veure a tot un primer ministre fer reverències als desplaçats que s’amunteguen en poliesportius, és una imatge que sorprèn i que, perquè no dir-ho, fa sentir certa enveja. Algú s’imagina, per exemple, a un president de la Generalitat Valenciana demanant perdó per suposats actes de corrupció? Algú s’imagina el president de, per exemple, la Caixa demanar perdó pels accidents de les autopistes? No, realment és impossible.

Vivim en una societat on demanar perdó i acceptar les responsabilitats dels actes que un comet és un fet poc habitual. Potser seria hora que aprenguéssim ni que fos una mica de com es comporten els líders del Japó i augmentar d’aquesta manera el prestigi d’una classe política que està pels terres.

Tots hi sortiríem guanyant.

article publicat al 3 de vuit