26 de maig del 2012

Després del Polònia


Mònica Terribas va dir que “mentre jo sigui directora de TV3 hi haurà Polònia”. Ara, ja no ho és. Diuen que el Polònia és car, diuen que calen retallades. Bé, doncs si l’enviat del Godó aposta per carregar-se el Polònia –per car, no per incòmode eh!- m’atreveixo a fer una proposta: Un combat de monòlegs. 

El pilot el farien dues persones que dia rere dia intenten superar-se. Per una banda hi hauria el primer secretari del PSC (encara es diuen així, oi?), en Pere Navarro que en una conferència va assegurar que “una Catalunya independent seria un país més petit i més pobre”. Dedueixo que la ment pensant que li va ensenyar algun informe que argumenti tal afirmació deu ser tan audaç com aquell que va dir que el sistema financer espanyol era el millor del món. 

Aquest primer monòleg segur que faria enfilar les audiències. Ara, crec que per acabar de fer un gran programa i per acontentar els socis de CiU al Parlament i a TV3 -el PP-  caldria un petit monòleg en castellà. Sí, Esperanza Aguirre la gran ‘lideresa’ de la dreta ultra espanyola que pretén suspendre la final de Copa si l’afició vasco-catalana xiula l’himne espanyol seria l’escollida. Seria un combat renyit, cos a cos, a veure qui la diu més grossa. Seria un digne successor del Polònia, només amb la diferència que en comptes d’actors hi actuarien els mateixos polítics. En fi...

Publicat al 3 de Vuit al 25-5-2012

Parlem de Justícia...


Aquesta setmana el Tribunal Suprem –sí, aquell que vol obligar a les escoles catalanes a ensenyar en castellà- ha rebaixat les sentències pels condemnats del cas “Bateragune” de deu a sis anys i mig de presó pel ‘delicte’ d’intentar reconstruir l’esquerra abertzale.

No deixa de ser curiós que la justícia espanyola lluiti aferrissadament per mantenir a la presó aquelles persones que han fet els passos que des de la societat d’Hispanistan es demanava: que l’esquerra abertzale no defensi la violència d’ETA.

Mentre el TS i els jutges del Tribunal d’Ordre Públic estan entretinguts perseguint Arnaldo Otegi en un cas clar de ‘caça de bruixes’, resulta que a uns altres senyors se’ls expulsa dels seus càrrecs de Bankia per mala gestió, amb una pensió milionària, i a sobre el govern espanyol pretén rescatar-la amb deute públic, és a dir, amb diners dels ciutadans.
Qui hauria d’estar a la presó o en procés judicial són els que han portat el sistema financer al suïcidi. Els bancs són necessaris, sobretot perquè no hi ha una alternativa pública. Ara bé, Rodrigo Rato com a ministre i cap del Fons Monetari Internacional va ser qui va impulsar el desgavell de la bombolla immobiliària i financera. És immoral que pugui anar-se’n a casa sense passar comptes, i és inconcebible que el govern pretengui socialitzar les pèrdues d’un negoci privat.

Publicat al 3 de Vuit al 11-5-2012