13 de novembre del 2008

Euskal Herria



Realment l’únic que es pot dir és: quina enveja. Sí, enveja, enveja severa i total. Els jugadors de la selecció basca de futbol han anunciat que es negaran a jugar partits de la seva selecció si manté el nom "d’Euskadi" i no el "d’Euskal Herria", que és el nom de l’últim partit disputat, precisament contra la selecció nacional de Catalunya.

Aquesta negativa, segons expliquen els jugadors, ve arran del canvi de nom, canvi que la Federació basca els havia garantit mantenir des del passat 28 de desembre.
És ja normal que en termes simbòlics en l’àmbit esportiu els bascos ens porten un gran avantatge i sempre ens passen la mà per la cara. Aquest fet irrefutable, però caldria posar-lo dins el context. Els jugadors bascos en la seva gran majoria militen en clubs del seu país, en canvi els jugadors catalans juguen en gran part a fora de les fronteres del país.
Tot i així és espectacular que la totalitat dels jugadors de l’Athletic Club i la majoria de la Real, Eibar i Alaves hagin firmat el manifest reclamant el nom complet de la seva nació. Sí, realment fantàstic.

I si comparem aquest gran compromís polític dels jugadors bascos amb els catalans, doncs almenys en termes simbòlics, no hi ha dubte. Per què a veure, quants jugadors a part de Piqué van cantar l’himne en l’últim partit? No dubto que els que van a les convocatòries hi van perquè volen, i el sol fet d’anar-hi, de ser-hi, ja és un gran pas i s’ha d’agrair. Però una mica més de compromís no vindria malament.

Ara bé, això no exclou que no puguem demanar que hi hagi més implicació i que els jugadors mostrin en la mesura del possible la seva voluntat, sigui quina sigui, ja que a diferència dels espanyols els catalans acceptem que un jugador prefereixi jugar amb una altra selecció. No hi ha problema.

El gest dels bascos, avui, és inimaginable en el cas català, ja que veig completament impossible que els jugadors firmessin un manifest reclamant que la selecció passés a dir-se "Països Catalans". La veritat és que somiar per somiar, millor lluitar pel que és possible i real, el reconeixement de la selecció catalana, ja que un cop fet, quan tot el país sigui lliure els jugadors del País Valencià i els de les Illes ja s’hi incorporaran.

Amb aquest post no pretenc pas posar els jugadors catalans en una situació incòmode, tan sols pretenc comparar la situació entre aquestes dues seleccions que continuen segrestades pel jou i les fletxes.

4 comentaris:

Andrew ha dit...

Esport, política i nacionalisme, mala mescla.
Per cert, per què aquesta obsessió de caire imperialista d'incorporar d'altres al teu projecte?
Dret a decidir no? Siguem coherents amb les idees pròpies.
I tant els de les illes com els valencians tenen ben clar que no volen formar part de Catalunya ni de cap selecció que no sigui Espanya.

Albrock ha dit...

Totalment d'acord amb l'Andreu. Ja'm diràs tu què hi guanya l'independetisme català amb la tonteria aquesta dels "països catalans". I si som indpendents algun dia i es volen ajuntar, okay, però sota el nom de la terra de veritat: Catalunya (i els seus dominis).

I Euskal Herria no incloïa Navarra també? Així doncs, segons la teva lògica, el nom de la selecció basca no pot ser euskal herria ja que no hi juguen jugadors navarresos...

Pere Sàbat ha dit...

Andreu,

Esport, política i nacionalisme. Si tu sempre el mateix. Llàstima que només es digui quan ho exerceixen els "nacionalistes perifèrics" i no quan ho fa el nacionalisme espanyol. Per si et falla la memòria nomñes cal que recordis tot el tinglado que van muntar els "no nacionalistes" espanyols per l'eurocopa.

Menys demagògia i hipocrasia i més reigor i seriosista, que ja no tenim tres anys.

En quan a "l'obessió imperialista" doncs home, primer crec que hauries de llegir el post. En cap moment dic que el PV i les IB HAGIN de pertanyer als PPCC si ells no volen, per tant imperialisme res. I sino, repassem les definicions.

Àlex,

Tu si que ets imperialista. La teva sang americana no et permet pensar d'altra manera. El nom es decidirà si mai arriba a produir-se la situació d'adhesió.

I si Euskal Herria inclou Navarra així com també els tres territoris d'aquesta nació a l'estat francés.
I Àlex, abans de parlar mira les llistes de convocats i veuras que hi ha jugadors de navarra. Per tant la denominació d'Euskal Herria és plenament natural i lògica.

Albrock ha dit...

No saps el que dius, Pedro, no saps el que dius.