1 de gener del 2010

Benvingut 2010


Ja som al 2010, ja hem passat de dècada, ja hem passat els dos mils i encarem els anys 10 del segle XXI amb el canvi de números del calendari: del 09 al 10.

Aquest 2010 que tot just comencem avui té marcades grans desafiaments en tots els sentits i tots els àmbits des de l’economia, fins la política sense oblidar pas l’esport i una llarga llista més.
Aquest 2010 haurà de respondre si la crisi econòmica mundial comença a remetre o si per contra les esperances de la recuperació s’hauran d’ajornar fins al 2011. S’haurà de veure doncs si les accions que han dut a terme dels governs donen l’efecte buscat o si per contra tan sols han estat focs d’encenalls. En termes econòmics i a casa nostra també s’haurà d’observar atentament si el nou finançament pactat al passat juliol representa el pas endavant que es va dir que representaria i per tant, si el dèficit fiscal –o directament, l’espoli- disminueix o no. La crisi econòmica també ha permès a diversos països emergents poder fer passes cap a una millor posició en el panorama internacional, així doncs serà interessant poder veure com es mouen aquests països com el Brasil, la Índia o la Xina en un món en què ells cada vegada tenen més presència, tant política com econòmica.

Aquest 2010 haurem d’estar atents a l’aparició, o no, de noves pandèmies com la Grip A, malalties que atiades per uns mitjans de comunicació embogits per l’audiència no dubten a magnificar fets, sense pensar en les reaccions d’histèria col·lectiva que es poden generar.

Políticament el nou any que encetem servirà per posar el Tractat de Lisboa en funcionament, on el Regne d’Espanya de Zapatero assumeix la presidència de torn més descafeïnada de la història gràcies a l’aparició del primer President permanent de la Unió, Van Rompuy, que sens dubte serà un factor que ofuscarà la visibilitat mediàtica del president del Govern espanyol.
El 2010 també serà important per els Estats Units ja que desprès d’un any, diguem-ne irregular, Barack Obama ja no es podrà permetre més ajornaments de la seva agenda renovadora si no és que vol córrer el risc de que part del seu electorat l’abandoni a tan sols un any de les legislatives i en l’equador del mandat. Els somnis promesos en campanya s’han de començar a transformar en realitats, i la reforma de la sanitat pot ser el primer pas d’aquesta transició de les paraules als fets. D’altra banda els EUA continuen embolicats amb les guerres de l’Iraq i l’Afganistan, unes guerres que no tenen un final clar, per més que el President Obama anunciï l’inici de la retirada de l’Iraq per al juliol d’aquest any. Un any més les guerres iniciades per Bush continuaran sent presents.
També en l’àmbit internacional s’haurà de conèixer el futur de diversos països com Xile on s’haurà d’escollir entre la dreta hereva de la dictadura i entre la Concertació de Partits per la Democràcia que nota el desgast de més de 20 anys al poder i que no ha fet els deures per tal de renovar-se.

A nivell nacional també ens trobarem immersors en un procés electoral que sens dubte marcarà potser no el futur immediat del país, però si a llarg termini. En les eleccions al Parlament de Catalunya s’haurà de decidir sí el catalans volem seguir, com va dir el President, amb les aventures estatutàries com des de fa 30 anys, o si per contra som prou valents per donar-nos una oportunitat de ser un país lliure i millor. En les eleccions del 2010 haurem de decidir si ens conformem amb una autonomia de règim comú, o si aspirem a seure en un Consell de Ministres de la Unió Europea o a ser a l’Assemblea de les Nacions Unides representant-nos a nosaltres com el que som: catalans. Això és el que decidirem aquest 2010, i ho farem condicionats per la més que pròxima sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut…

I per acabar aquesta llista improvisada dels reptes d’aquest 2010, queda l’àmbit esportiu. Aquest 2009 ha sigut esplèndid, aquest 2009 ha sigut l’any del Barça, d’un Barça històric, etern: el Barça de les 6 copes. El 2009 ha sigut un any espectacular, i el 2010 té el desafiament de repetir-ho. Aquest 2010 ens espera la final de la Champions al Bernabéu, una lliga preciosa on la pedrera s’enfronta als galàctics, ens espera una copa del rei revaloritzada amb el triplet de l’any passat, el Mundial de futbol de Sudafrica , el Tour, una Eurolliga genial…. I sense oblidar les eleccions a Can Barça…

Comencem un any en què moltes coses canviaran, on moltes no esperades passaran i on algunes d’esperades no esdevindran. En definitiva, un any com tots els altres.

Bon Any 2010!


2 comentaris:

Andrew ha dit...

Bon any Pere !!

En clau esportiva, una final de Champions Madrid vs Barça seria genial. Ja dic que l'únic partit que vull que perdeu aquest any a Europa és la final del Bernabéu.

Sobre el Tour, entre Contador i Andy Schleck, tinc el cor dividit i em costa decantar-me per un o altre.
Que guanyi el millor !

Pere Sàbat ha dit...

Andreu,

Bon Any!

Bé sobre la final del Bernabéu, compta-hi, la qüestió és si vosaltres hi arribareu...

En referència al Tour, doncs home, a mi l'Amstrong em queia bé... ;)