5 de març del 2009

La Santa Aliança


Ara ja és clar, Patxi López serà investit Lehendakari del País Basc, però, ho farà amb els vots del Partido Popular i de Unión Progreso y Democràcia.
Com ja es va dir, Paxi tindrà un panorama polític complicat, ja que tot i tenir majoria d’escons al Parlament, el seu bloc no tindrà ni més vots directes que el nacionalisme basc, a més a més que López serà investit a partir dels representants d’una minoria de la societat, per tant governarà amb la majoria en contra.

López farà un govern, o més aviat, governarà amb una majoria (PSOE-PP-UPYD) forntista, una majoria que encara dividirà més la societat basca, una societat que anirà tendient cap als extrems.
Aquest fet, el de la divisió de la societat, sembla que no preucupa gaire tota la constel·lació de mitjans de comunicació espanyols que tan alegrament han saludat la nova situació basca.

Aquests mitjans que ara parlen de "gran cambio histórico" actuen amb una gran aire de revengisme, alhora que amb gran diferència que quan Ibarretxe va presentar els seus successius plans per a la pacificació i normalització política. Quan Ibarretxe presentava els seus plans, de seguida sortien les grsn patums del periodisme espanyol cridant com a posseïts que Ibarretxe estava dividint la societat, el mateix Patxi López ha centrat la campanya amb el lema "punto de encuentro". Ara però, ningú parla ni que la nova majoria parlamentària divideix la societat, ni López pot parlar de "punto de encuentro" perquè seria tan greu com dir que els porcs volen.

Les polítiques que sembla que portarà a terme el nou govern tampoc apunten a "encuentro". Els mitjans del nou règim - sembla que Patxi enyori el vocabulari que feia servir el seu pare durant el franquisme, llàstima que no aprengués el significat de les paraules- ja apuntaven durant la campanya quines accions s’haurien de dur a terme per portar el "cambio histórico" al País Basc, unes polítiques que amb més o menys diferència els tres partits nacionalistes espanyols portaven al programa. Per una banda acabar amb el model basc d’educació; i per l’altra acabar amb ETA.

El primer punt, és evident de què sembla que el compliran, ja que el mateix ADN del nacionalisme espanyol ja és racista i per tant intentaran extirpar tant com el bisturí els deixi fer l’esukera de les escoles, tal i com ha anunciat Feijoó a Galiza amb el gallec. El neo-nacionalisme espanyol basa un dels seus punts màxims en la unitat lingüística de l’estat espanyol, Galiza i Euskadi cauran en els pròxims dos anys, a Catalunya se segueix resistint, i avançant per exemple amb el cinema.

Sobre el segon punt però, crec que no passarà gran cosa. Durant molts i molts anys el nacionalisme espanyol ha acusat de convivència amb ETA al Govern Basc, considerant que no actuava amb prou fermesa contra la banda i el seu entorn. Primerament fer constar que qui té la competència en matèria de terrorisme no és la policia nacional basca, és a dir, la tenen els cossos policials de l’estat, espanyol, per tant si algú té alguna cosa que retreure en la lluita anti-terrorista, que ho facin a qui toca.

Però més enllà de qui tingui la competència, i ara em poso en terrenys pantanosos, considero que el nou govern tampoc acabarà amb ETA. I no ho farà perquè a Espanya, per sentit d’estat, no li interessa. No li interessa acabar amb ETA perquè mentre pugui excusar-se en el fet de què hi ha violència no haurà d’asseure’s i parlar sobre com se soluciona el conflicte polític basc. Per dir-ho ras i curt, els espanyols sempre posaran els morts sobre la taula d’una negociació amb Euskadi.
Amb això, i que quedi clar, no estic dient que PP i PSOE s’alegrin quan ETA assassina a un regidor, no. El que dic és que mentre hi hagi violència el País Basc seguirà sent Espanya, i Espanya vol que el País Basc segueixi sent espanyol.

En fi, que tot i els articles orgàsmics que la premsa espanyola està fent sobre la santa aliança nacionalconstitucionalista, el futur govern haurà de fer front a grans problemes, uns problemes que requereixen suport estable al Parlament, i també, un gran suport social, dos suports que Patxi López no tindrà.