15 de juny del 2010

"A Mayor Oreja, Menor Cerebro"


Què té en comú una votació democràtica i un assassinat? Per qualsevol persona normal, amb una intel·ligència normal i amb sentit comú, res. Una cosa és un acte democràtic com és el vot, i l’altra és un acte vomitiu.

Doncs bé, no tothom pensa d’aquesta manera. Segons el qui va ser mà dreta de José Maria Aznar a La Moncloa i és cap de llista del Partido Popular a les eleccions europees, l’acció de votar i la de matar tenen un punt de connexió: ETA. Concretament Mayor Oreja ha afirmat que la força d’ETA s’ha de comprovar a partir de no només els comandos desarticulats, sinó també dels referèndums d’autodeterminació que se celebrin arreu de l’estat espanyol, és a dir, a Catalunya.

Realment molt gros tot plegat. Pot dir un responsable polític elegit democràticament que l’acció de votar, a favor o en contra, de la independència es correspon a la força que actualment pugui tenir una banda de criminals com és ETA? Pot el líder d’un partit al Parlament Europeu equiparar l’activitat assassina dels membres d’ETA amb l’activitat democràtica i pacífica que han desenvolupat més de mig milió de persones a Catalunya? Pot aquest ésser no patir represàlies polítiques desprès de dir el que ha dit?

Mayor Oreja sembla que contínuament estigui fent un joc de veure si es pot superar en cada declaració que fa. Que ara toca “rajar” de les consultes, doncs ho equiparem amb ETA, que ara és el torn de “petar-se” Esquerra, doncs direm que són uns nazis que volen fer neteja ètnica de castellans a Catalunya. La qüestió és superar-se deu pensar. I la veritat és que ho aconsegueix.

El problema de fons però, és que l’opinió de Mayor Oreja no és només de Mayor Oreja. Hi ha un pòsit de gent a Espanya que pensa com ell, que potser no subscriuran totes les seves paraules, però sí la idea. I la idea és que a Catalunya ni aigua. Avui dirà que els referèndums estan tutelats per ETA i demà que els que voten que Sí mengen nens per esmorzar, la qüestió però és la mateixa: l’odi exacerbat i malaltís que Mayor Oreja té envers Catalunya.

I aquesta idea expressada amb paraules diferents és present i transversal en les dues Espanyes.

En fi, ja ho diuen, “mayor oreja, menor cerebro”.