5 de maig de 2008

De 1922 al 2008

Sovint hi ha imatges que ens fan tremolar, que ens desagraden profundament. Sovint hi ha imatges que produeixen dolor al pit, sovint hi ha imatges que produeixen calfreds. No, no estic parlant de les celebracions del Madrid, a qui aprofito per felicitar, ni de tot l’espanyolisme ranci que desprèn el club blanc, si no que parlo d’una imatge que vam viure la setmana passada a Roma.

A Itàlia al passat mes d’abril es van celebrar eleccions legislatives i municipals i les dues van donar a la dreta uns resultats triomfants, van guanyar les legislatives amb majoria absoluta i també van recuperar després de molts anys l’alcaldia de Roma. Precisament del triomf de Roma volia parlar.

Que la coalició de Berlusconi presenti un candidat que es defineix com a post-feixista no hauria d’estranyar, ja que en la seva llista electoral n’hi havia uns quants i a més, alguns d’ells formaran part del govern. No, el que ens hauria d’estranyar, tot i que potser ens hauria de preocupar, és que ara aquests individus no s’amaguen del seu passat (o present?) feixista sinó tot el contrari, ara en fan ostentació. Durant la campanya un membre de la llista berlusconiana, fa afirmar que ell tota la vida seria feixista, declaració que només va rebre critiques dels partits de centre esquerra i d’esquerra d’Itàlia, la dreta i el centre-dreta van fer-ne cas omís.

El cas més rellevant però ha sigut l’arribada al poder romà del post feixista Alemanno. Alemanno va basar tota la seva campanya en el populisme anti- immigració centrat contra els gitanos i en contra la delinqüència, fins aquí cap problema, cadascú pot fer servir els límits de la demagògia de la manera que més li convingui, ara bé el que si que ens hauria de preocupar són les celebracions que es van produir desprès d’anunciar-se la victòria post-feixista a la capital napolitana.
En aquestes celebracions es van poder veure clarament com desenes i desenes de seguidors de l’alcalde electe enlairaven el braç fent la salutació feixista de Mussolini. Altres accions que ens haurien de preocupar també serien per exemple que en un míting de suport a l’alcalde, el mateix Berlusconi va acabar les tradicionals salutacions finals amb una enlairada de braç fugaç o que al ser preguntat sobre les salutacions feixistes de les celebracions, Berlusconi respongués que estava encantat i que ells (el seu partit) eren la "nova falange romana".

Segurament no s’han de magnificar aquestes accions de caire feixista, però el que és clar és que a Itàlia, i a d’altres llocs d’Europa, el feixisme i l’extrema dreta estan creixent.
En referència a les salutacions feixistes en les celebracions de Roma, pot ser que algú digui que eren els més radicals del partit i que no és compartit per la majoria dels votants, potser però no em convens. Això vol dir que quan els "radicals" d’Esquerra criden a la seu electoral desprès d’unes eleccions "Independència" aquest crit no és compartit pels votants del partit? O que quan els "radicals" del PP quan criden "españa, españa" els votants en defugen? No. Segurament la majoria dels votants d’Alemanno no són partidaris del feixisme, però si una part. I això sí que és preocupant.

Durant ascens de Hitler al poder la majoria d’intel·lectuals, la majoria de la classe política i la majoria de la societat mundial en general, no van oposar-se amb la suficient fermesa a l’avançada impertorbable del Dictador fins al poder absolut, sense voler dramatitzar, seria trist que ara la història es repetís.

Cap comentari: