31 de maig de 2008

L'encaix díficil (II)

Ahir feia esment a les dues primeres raons de donava un company com a defensa de què Catalunya continués dins al Regne d’Espanya.

La tercera raó afirma que " La unitat entre territoris de l’estat ens enriqueix culturalment prenent com a principi la tolerància i el respecte envers als altres". Això podria ser perfectament un dels discursos que fa Zapatero després de llegir "Alícia al país de les Meravelles". Aquest argument és esperpèntic. El Regne d’Espanya ha negat sempre el plurilingüísme, la pluriculturalitat i la plurinacionalitat de l’estat. Només cal recordar que el cap d’estat, Juan Carlos I, va dir que "todos compartimos una lengua que jamás es impuso a nadie" o tan sols fa uns dies quan l’ACB va prohibir als jugadors catalans del Barça i del TAU parlar en català.
L’enriquiment cultural es farà millor d’igual a igual com a dos estats veïns i lliures al si de la Unió Europea, així amb tots els altres països del món. O es que hem de limitar només l’enriquiment cultural als altres pobles del Regne d’Espanya?

La quarta raó és curiosa. Diu que " L’única possibilitat que Catalunya segueixi sent un eix polític, cultural i social important passa per la defensa dels interessos , la cultura i la llengua catalana que ens condueixi cap a una Espanya moderna. L'Espanya plural reconeguda en la Constitució Espanyola de 1978 ha de veure’s plasmada en els territoris que la conformen i Catalunya n’ha de ser un motor d’aquest canvi".
Primer, l’Espanya que reconeix la Constitució del 78 no és plural, ja que no es pot ser plural sinó hi ha igualtat nacional i en drets i deures. Segon, Catalunya ara no està en condicions, degut a l’escanyament fiscal, polític i social sofert, de liderar un canvi dins Espanya. Ho va intentar amb l’Estatut del 30 de setembre del 2005 amb una proposat federal, i l’únic que en va rebre van ser atacs i la reactivació furibunda de l’anticatalanisme massiu de la societat espanyola. I tres, " L’únic possibilitat que Catalunya segueixi sent un eix polític, cultural i social important passa per la defensa dels interessos , la cultura i la llengua catalana que ens condueixi cap a una Espanya moderna", mal diagnosi. Catalunya ha provat totes les formules possibles per trobar l’encaix dins el Regne d’Espanya, no ha estat possible. L’única via perquè Catalunya segueixi tenint l’eix polític, social i cultural passa, inevitablement, per la defensa de la llengua, la cultura i els interessos, però aquest fet està demostrat que només es podrà fer des de Catalunya, només es podrà fer sense un estat que vagi en contra, només es podrà fer amb un estat propi.

A Espanya no hi ha ningú que vulgui canviar Espanya per fer-la més plural, per fer-la més còmode pels catalans. Espanya ja està inventada.
Les raons que s’esgrimeixen perquè Catalunya segueixi sent part del Regne d’Espanya es basen en canvis estructurals que afecten a la mateixa concepció d’Espanya com a nació, i aquests canvis necessiten algú per tirar-los endavant, però en aquests moments no hi ha cap partit que advoqui per aquesta via de reforma.

Els arguments que s’han defensat per la dependència, són arguments intencionals. No fa gaire temps els defensors de l’unionisme deien que els arguments dels que defensaven la via independentista utilitzaven arguments de paraules maques però que aquestes se les enduia el vent. Ara sembla que la cosa està canviant. Ara són els unionistes els que fan servir "la palabreria" per intentar omplir un discurs buit de contingut més enllà de l’adscripció nacional de cadascú, oblidant que un es pot sentir espanyol i voler la independència.

La dependència no té arguments sòlids per defensar-la. No s’utilitzen dades econòmiques per fer-ho, no s’utilitzen indicadors per reafirmar-ho, només diuen que la Constitució Espanyola no ho diu ni ho deixa fer.

Els arguments que el company exposava són mostra del que potser hagués pogut ser, però no ha estat. Són mostra d’una il·lusió. Són mostra de la voluntat catalana de canviar Espanya per modernitzar-la, són mostra d’un temps que ja ha esgotat la seva època.

Ara arriba el temps de la democràcia i de la llibertat.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

3. La CE que tant critiques sí que defensa la pluralitat dins l'Estat. I partint d'aquest principi s'ha de fer efectiva. El ZP, en canvi, pot fer aquest discurs(en campanya clar) i després a l'hora d'aplicar-ho, misteriosament se li oblida.
Una pregunta: tantes diferències veus entre un català i un madrileny? Tantes com entre un català i un anglès per exemple?
4. Catalunya no ha sabut explicar el seu discurs. Des d'altres sectors d'Espanya, s'ha entès el discurs català com un "todo vale contra España". Quan jo en penso que Catalunya volia liderar un projecte modern per Espanya en la qual la mateixa Catalunya s'hi sentís a gust de formar-ne part.
Per cert, quins indicadors econòmics has utilitzats tu per defensar la independència?? N'estic esperant encara.

Conclusió: Espanya necessita un canvi perquè hi ha un model que fou exitós, però com tot, necessita les seves reformes.
Advocar per la tensió, per desunir i per confrontar no és la solució. Qui millor sàpiga defensar els interessos catalans sense generar-se enemics a l'exterior, serà qui millor recaptarà les demandes dels nostres ciutadans. Crec que gent tant diferent ideològicament com nosaltres dos, coincidim en el diagnòstic del problema, però diferim en les formes i les vies a seguir. Si realment crèiem que el problema i els resultats necessaris són els mateixos, alguna cosa em avançat.
Visca Catalunya !

Albrock ha dit...

Espanya no permetrà que Catalunya lideri res. I aquí hi ha el problema. Encara que Catalunya volgués, Espanya no ho permetria, ni ho ha permès mai.

Així doncs, si ells no ens volen, i nosaltres tampoc, a què esperem?

Els estats s'han de decidir lluirement pels ciutadans, que tenen el dret d'organitzar-se com vulguin, i no estar subjectes a estructures polítiques històriques que no funcionen-.

Pere Sàbat ha dit...

Andreu,
La constitució espanyola intaura la supremacia de la nació espanyola per sobre de les regions i nacionalitats. Per tant això és prendre el pél i no pluralitat. Com molt bé dius tu, la CE pot dir el que vulgui però la pràctica que se'n fa és totalemnt anti pluralista.
I sí veig tantes diferències entre un català i un espanyol que entre un català i un anglès.

El que entenguin o no a Espanya sobre Catalunya no pot ser responsabilitat nostra. És impossible fer més campanyes a l'estat pq ens entenguin. Si no ho han fet, és perquè no volen.

Sobre els motius racionals per la independència, aviat arribaran a la pantalla.

Àlex,
Sense que serveixi de precedent, totalement d'acord.

Roger ha dit...

Dades econòmiques:

http://www.esquerra.cat/actualitat/lestat-es-queda-2.622-euros-de-cada-ciutada-catala/tema/1