22 de maig de 2008

Esmolem l'eina

Dimecres a l’obrir el diari vaig tenir una veritable sorpresa, segons una enquesta de la Universitat Oberta de Catalunya el 37% dels catalans i catalanes votarien SÍ a la independencia i tan sols el 22% s’hi oposarien. Tenint en compte que l’11% està indecís i que hi hauria un 27% d’abstenció, es pot concloure tal i com deia l’AVUI (cuinant una mica les xifres) que el SÍ s’imposaria entre el 52 i el 62% en el referéndum.

Aquestes xifres sens dubte són esperançadores, esperançadores perquè mai cap nació que ha iniciat el seu procés d’alliberament ha començat amb una xifra tant elevada favorable a la independencia. Per tant, pren cada cop més rellevància la necessitat de preguntar al poble què pensa. Preguntar al poble és vital, el que ja no ho és tan és quan, el 2014? Al 2018? La qüestió és fer el referéndum i guanyar-lo. Sabem que és difícil, sí, però també sabem que cada cop hi ha més gent que aposta per aquesta via, avui ja, única via per millorar la seva qualitat de vida.

Tot procés d’independència ha de començar un dia o altre, a Catalunya encara no ha començat, però tot i així la massa social que el recolza cada cop és més nombrosa. Caldria, tot i aquesta enquesta, fer-ne una de gran abast per poder copsar plenament cap on mira la población del país.

Ara és el moment de passar de la teoria independentista a la pràctica independentista. Ara és el moment de fer, de plantejar un procés, un projecte rigurós, ambiciós, pautat i possible per arribar a la independència. Tots els processos independentistes d’arreu del món quan han passat de la teoria a la pràctica independentista, el suport a la causa ha augmentat de manera considerable. Si a Catalunya ja hi ha una massa crítica d'un 37% a favor, en el moment que iniciem la pràctica independentista mitjançant el procés polític, el camí cap a la llibertat pot ser imparable.

Per fer-ho possible però, s’han de donar alguns condicionants. No entraré en tots però si en un de vital importància. El procés l’ha d’obrir un actor polític amb la complicitat de sectors de la societat civil. La societat civil ja està fent la seva part de feina, ara cal esmolar l’eina política. I la millor eina política per obrir el procés és sens dubte Esquerra Republicana de Catalunya. Esquerra de moment només ha entrat en la dinàmica de la teoria independentista, ara en ple procés de primàries i amb el Congrés a tocar, cal que ERC passi de la teoria a la pràctica. Dels llibres a l’acció. Aprofundir sobre les vessants teòrics de la indepèndència és i serà necessàri, tant com articular un procés polític seriós cap a la llibertat.

Això és el que ens jugem al 7 de Juny. Podem seguir com ara fent-nos passar per simples gestors de l’autonomia espanyola, o podem passar a ser els obridors del procés històric de l’aconsecussió de la llibertat. Al 7 de Juny ens jugem posar els primers passos per passar de la teoria a la pràctica. Al 7 de Juny ens jugem poder avançar en les nostres objectius de democràcia i benstar per una nació lliure o seguir com ara.

Hi ha un 37% de la población que busca desesperadament el referent independentista, Esquerra ho ha de tornar a ser, il.lusionant de nou.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo ho vaig llegir a l'Avui i sí que són rellevants els % dels que estarien a favor. Però, siguem més realistes. Suma els % de vots que han representat en les últimes eleccions el PSC, el PPC, Ciutadans i compta amb el sector unionista de CiU.
Creus que és viable una majoria absoluta que doni suport a un camí cap a la indepe?
Insisteixo que les dades s'han de saber agafar i interpretar.

Albrock ha dit...

Aquests percentatges em semblen ben poc realistes. M'haurien semblat realistes fa un mes, però quan em vas abandonar a l'estació i em vas forçar a anar amb la Renfe fins a Corneyá, vaig veure que vivia en un país ben diferent.
Només aconseguirem la independència si aconseguim que només voti la minoria entesa i que la resta "passi" com gràcies a Déu fan a les eleccions catalanes.
La independència ha der ser un procés portat des de les elits, intentant que les masses no se n'adonin gaire i no es posin entremig.

Anònim ha dit...

Alexis, ets un dèspota il·lustrat !!
"Tot pel poble, però sense el poble"

Pere Sàbat ha dit...

Andreu,

La independència no és patrimoni d'un sol partit. Es pot ser independentista sense ser d'ERC o s'hi pot ser fins i tot sent del PSC o d'IC-V. La independència no es fa sumant els % del partits en unes eleccions. La independencia és un projecte comú, de país, no només d'un partit.

Àlex,

La veritat que no es podria esperar menys de tu.