3 de juliol de 2008

Corbates esperant la llengua


Quan Zapatero va imposar a Bono com a President del Congrés espanyol, se sabia que el fill de falangista no s’estaria quit i que enbolicaria la troca. Sembla però, que de moment no per els temes que es preveien.

Bono va arribar a la presidència del Congrés espanyol només amb els vots del seu partit, el PSOE, bé també va tenir els del PSC. Tenir els vots de només el propi partit és senyal de què no tots els grups confiaven en la capacitat de Bono per dirigir el Congrés, més enllà de les lògiques precaucions dels partits catalans envers un nacionalista, i quasi també catòlic, espanyol com l’ex-president manxec.

Bono ja ha intervingut amb polèmica al Congrés, però no ha estat per un impediment a algun diputat d’Esquerra (que són els únics que ho fan) per parlar en català, sinó perquè el ministre Sebastián no portava corbata.

Aquest fet ha generat tot d’opinions entorn de que si un ministre ha de portaro no corbata a l’hora de fer la seva feina. De casos similars, es podria perlar de l’ex conseller primer del Govern català, Josep Bargalló, que mai es va posar cap corbata en l’exercici del seu càrrec, o en el cas contrari, quan Joan Puigcercós va demanar a tots els treballadors de la Consellaria de Governació que vestissin amb corbata.

En primer lloc, considero que vestir o no vestir corbasta no fa la cosa. No perquè el senyor Rodriguez Zapatero vagui amb corbata em caurà millor o serà menys mentider i demagog o no per no dur-ne el President del Llull, Bargalló, ho farà millor o pitjor. Un cop dit això, la veritat és que en depèn quin lloc o acte, sí que crec convenient portar corbata.

Quan un mandatari té una cimera amb el dirigent d’un altre estat, crec que és natural que vesteixi de manera elegat i correcte, per tant, a l’altura de les circumstàncies. És lògic doncs que es porti corbata. I qui diu cimera diu intervenció a una reunió al Consell Europeu o al de la Unió o a l’Assemblea de les Nacions Unides.

Ara bé, quan es va a un Ple al Congrés tampoc és tant necessari o trascendental haver de portar incrostat al coll la corbata. Per tant, considero que Sebastián estava en el seu dret d’anar sense corbata al Ple del Congrés, i aquest fet, no hauria de molestar a ningú.

Ara només falta esperar per quan el fill de feixista ens deleitarà amb les seves esbroncades als diputats d’Esquerra per parlar en català.

Cap comentari: