Extremadura? No gràcies

En un temps en què les males noticies pel que fa al panorama nacional afloren de manera incontrolada, és d’agrair que de tant en tant n’aparegui alguna de positiva. Dic positiva i no bona, perquè la resistència només pot ser positiva, la resistència mai pot ser bona.

Des de fa vuit mesos el Grupo Zeta està buscant un inversor perquè s’afegeixi a l’accionariat del holding periodístic per tal de fer front a les pèrdues així com també per poder donar un nou impuls al grup de comunicació.
Tot i que primerament només es volia un accionista nou que pogués fer-se càrrec de no més del 30% de les accions, al final es va arribar a un acord amb un grup empresarial per el 80% del holding, deixant-ne al marge la divisió d’audiovisual.

Abans de dir el perquè és una notícia positiva, recordar que el Grupo Zeta és l’empresa editora de El Periòdico de Catalunya i del diari Sport entre d’altres publicacions. Doncs bé, el Grupo Zeta al final de negociar amb diferents empreses, com s’ha dit, es va arribar a un principi d’acord amb un empresari d’Extremadura per la venda del grup. La notícia positiva és que aquesta venda no s’ha produït.

No és que tingui res en contra del grup empresarial del Senyor Gallardo, però sí que em preocupava que el diari més llegit de Catalunya caigués en mans encara més unionistes que les actuals. És cert que El Periòdico no té una línia editorial que sigui gaire coincident amb la que aquest bloc predica, però la perspectiva de què la línia del rotatiu es veiés deformada, era un element de gran importància i preocupació.

No ens enganyem, la opinió pública es fonamenta a partir de les editorials dels diaris, i tots en som víctimes amb més o menys grau. Tothom coneix algú que simplement es limita a repetir com un lloro el que diu un cert diari. Aquest és el seu poder, i la veritat, que aquest poder fos en mans d’algú pròxim a Rodríguez Ibarra no feia gaire gràcia.
I menys gràcia quan per exemple es veu que El Periòdico és el diari més llegit per els votants d’Esquerra. El desastre que hagués significat aquesta venda hauria estat majúscul.

Repeteixo, la no venda de Zeta a Extremadura és una notícia positiva, però no deixa de ser una notícia de resistència. Una notícia bona seria que un grup nacionalment català hagués comprat el Grupo Zeta, aquesta seria una notícia que permetria anar endavant, però la notícia de la que parlem és una notícia de resistència. I això ens hauria de fer reflexionar.

Hem de passar de la resistència estèril a l’acció eficient, hem de passar de demanar perdó i de la pedagogia a la pràctica constructiva, hem de passar del peix al cove als fets consumats.

Una bona notícia per als vençuts, una notícia positiva per als que guanyaran.