21 de juliol de 2008

PSC: Entre Cornellà i La Generalitat


Fa uns dies escrivia sobre el projecte de país del PSC, un projecte que crec inexistent i que només es formalitza en paraules com "federalisme" per poder sortir del "problema" al moment de definir-se. Aquesta visió és una percepció, que és la meva i que inevitablement serà diferent a la de molta gent i pot estar equivocada, però que crec que és la correcte, és més, crec que el Congrés que el PSC ha celebrat aquest passat cap de setmana recolza aquesta opinió.

El PSC des de la seva formació ara fa 30 anys ha intentat combinar de diferent manera les diverses ànimes que hi conviuen, amb l’inconvenient que no són només sensibilitats com passa per exemple a Esquerra on tots els militants tenen clar el projecte polític, sinó que al PSC hi ronden ànimes quasi contradictòries. Per una banda hi ha els autoanomenats "catalanistes", s’hauria de considerar el fet que gent de dins el PSC s’autoanomeni "catalanistes" per diferenciar-se de la facció majoritària del partit, que són partidaris de professar un major múscul nacional, un sector ferm partidari del grup propi a Madrid i que té clar que primer hi ha Catalunya i després el PSOE. En fi, els pocs socialistes que van aplaudir l’Estatut del 30 de setembre, tal i com em va comentar un diputat.
Per l’altra banda hi ha tot el sector baixllobregatí, que es va foguejar en els ajuntaments i que provenen de les tradicions més búlgares del socialisme alhora que són els que més còmodes se sentien amb la dicotomia entre esquerres-espanyolisme i catalanisme-conservadorisme.

Durant els anys en què el PSC va viure als freds bancs de l’oposició practicaven allò tan normal per als baixllobregatins de demanar permís a Madrid per qualsevol cosa que volguessin tirar endavant, també eren els temps en què el candidat a la Generalitat es mostrava a favor d’introduir el castellà a Televisió de Catalunya o quan es mostraven tebis o quan no contraris a la reforma de l’estatut del 79 o sobre el reconeixement de les seleccions. Ara bé, va ser tocar moqueta de l’altra banda de la Plaça Sant Jaume i algunes coses van començar a canviar. És cert, la genoflecció a Ferraz va continuar i les mostres tèbies en relació a molts elements de caire catalanista van continuar durant la primera legislatura a la Casa Gran de la Plaça Sant Jaume.

Ara però està canviant el tema. El PSC s’ha adonat que les seves anunciades polítiques socials només podran tirar endavant si La Generalitat té els recursos suficients per desenvolupar-les. I aquí és on entra la contradicció del sector baixllobregatí. O el PSOE o el Govern de la Generalitat.
I aquí és on un ha d’aplaudir el que realment és un acte de dignitat, anava a dir de sobirania però aquest encara ha d’arribar. Montilla en el seu discurs va fer un advertiment a Zapatero, aquell que va prometre tant i que ha decebut encara més, un advertiment que s’hauria de concretar en els pròxims dies. Per bé o per mal així serà, ja que la negociació del sistema de finançament ja ha començat, i l’anunci de dèficit de l’Estat espanyol és un seriós avís per a navegants. Montilla va posar els punts sobre les i’s davant de ZP.

Montilla per fi ha entès, tot i que ha hagut de passar quasi un any i mig, que governar La Generalitat no és governar la Diputació o Cornellà. Montilla s’ha adonat de què el PSC per seguir com fins ara no es pot plegar.

Montilla al final ha acabat fent seu l’ideari del sector autoanomenat catalanista, això sí, per poder seguir governant.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

El PSC no se n'ha adonat de res. El que va passar al seu Congrés va ser un acte de cara a la gal·leria per seguir enganyant-vos als indepes que tenen un projecte de PAÍS i el veritable objectiu és mantenir el poder i els sous oficials.
Has observat els resultats d'ERC en totes les eleccions celebrades des de que hi ha tripartit?
Encara no se n'han adonat el Ridao, el Carod o el Puigcercós o és que el poder cega a les persones?

Pere Sàbat ha dit...

Andreu,

És més que possible que només sigui "palabreria", tot i així mai des de la recuperació de la democràcia, un President havia dit el que Montilla va dir davant del president d'espanya. Pot ser una jugada per enganyar, sí, tot i així no se li pot treure mèrit al discurs de Montilla.