17 de setembre de 2008

Avui com Ahir


Desprès de la mort del dictador espanyol Francisco Franco l’estat espanyol va passar a convertir-se, tal i com volia el dictador feixista, en una monarquia i per tan el successor del règim dictatorial, Juan Carlos I, va passar a ser "Rey del Reino de España".

L’establiment de la monarquia és avui dia una prova, potser la més clara, de què la famosa transició espanyola no va ser tal, i que més aviat va ser una continuació amb alguns retocs, ja que les parets mestres de l’estructura estatal continuen sent les mateixes. En els més de 30 anys que han passat des de l’inici de l’etapa posterior al franquisme, la monarquia i sobretot la figura del "rey" semblaven intocables, i més si es te en compte les grans simpaties que va rebre la corona arran de la intervenció del "rey" en el cop d’estat del 23-F, una actuació que com ja he escrit algun cop s’hauria d’estudiar més a fons i segurament es descobriria alguna cosa nova…

Les coses però estan canviant. Les noves generacions no estan disposades a seguir instal·lats en el silenci còmplice dels qui van pactar la continuació del franquisme. Les noves generacions no estan disposades a seguir reten un culte a una figura que ha menystingut a Catalunya i a la nostra llengua, no estan disposades a permetre que se segueixin enriquint gràcies al nostre treball mentre que ells tant sols es limiten a procrear. La monarquia cada vegada està sent més i més qüestionada, les cremes d’imatges, fotos o la publicació de diferents llibres en contra de la corona n’és un exemple, així com també la conscienciació cada cop més gran de part de la població en contra del què significa la monarquia.

La pretesa transició va deixar molts secrets amagats i guardats entre els que volien seguir manant i els que estaven assedegats de poder, fet que va permetre que certs episodis del passat continuessin impertorbables guardats en el seu calaix. La crema d’arxius indiscriminada a les seus governamentals així com en els quartels de la Guardia Civil en són un exemple. Amb tot però n’hi hauran que per sempre més quedaran amagats sota la boira densa del pacte de silencia pactat entre els feixistes i els pretesos demòcrates. Les renúncies que van fer els que s’anomenaven d’aquesta manera són sens dubte una de les baixades de pantalons més grans de la història de la humanitat. Algú s’imagina els polítics alemanys posteriors al nazisme perdonant a tots i cadascun dels dirigents nazis? Algú s’ho imagina?

Espanya continua caminant pels camins que el Generalisimo va marcar abans de traspassar.
Últimament s’ha parlat molt sobre memòria històrica, memòria que hauria de servir per poder restablir l’honor pels que van lluitar per la democràcia i per la llibertat. Però també memòria històrica per posar cadascú als seus lloc, ha de quedar clar que el franquisme va ser il·legal a més d’il·legítim. Espanya es continua governant amb la mateixa classe dirigent, els funcionaris són els mateixos, les estructures també i la visió, amb matisos, també. L’Audiència Nacional aquests dies ho està demostrant, de la mateixa manera que el Tribunal Suprem.

En tot però queda clar que la figura més representativa de la baixada de pantalons dels demòcrates, va ser la continuació de la figura del "rey", un monarca que continua sent el comandant en cap d’unes forces armades l’objectiu prioritari de les quals és mantenir la "unidad inidsoluble de la nación española".

Durant la transició van ser González, Carrillo i Roca, ara en democràcia han estat Zapatero, Llamazares i Duran. Ells solets s'han encarregat de legitimar la dictadura, ells solets s'han encarregat de condemnar per segona vegada els milers de morts de la Guerra d'Espanya. Ells solets ahir van acordar el pacte de silencia i la impunitat, i ara han pactat el punt i final.

Quina pena de gent, quina pena de polítics que van i han permés tal aberració.

8 comentaris:

Anònim ha dit...

No tinc cap simpatia per la corona, però en la teva curiosa ressenya t'oblides d'un "petit detall": el Rei és el cap d'Estat no perquè ho ordenés Franco sinó perquè ho diu la Constitució, votada democràticament per una gran majoria d'espanyols. I estic segur que si es fes un referèndum sobre la Monarquia, guanyaria de carrer mantenir-la. Potser només els bascos hi votarien en contra.
Ens agradi o no, és el que hi ha. No es pot confondre la realitat amb els desigs.

Andrew ha dit...

Com et passes...
Recordes que la CE va tenir a Catalunya major % de participació i de SÍ que la mitjana estatal?
Definitivament, Catalunya es JoanCarlista.

someone ha dit...

ho deia el señor Torcal
en aquest sentit a Catalunya no hi ha fet diferencial

Albrock ha dit...

Quina mania de regirar el passat que tens Pedro. MOVE ON.

I ves a saber tu què hauries fet en aquell moment de la història. Per nosaltres ara és molt fàcil criticar decsions del passat, però les situacions són extremadament diferents.

En un país tant cavernícola com Espanya, la transició va funcionar força bé.

Andrew ha dit...

I no te n'oblidis del senyor Adolfo Suárez, un veritable demòcrata que ens va retornar la Gene i la autonomia perduda.
Sort en vam tenir d'ell... i que no nombressin president al Fraga o a algun altre.

Pere Sàbat ha dit...

Eduard,

El rei com a tal no va ser ratificat en cap referèndum per poder ser cap d'estat, si va continuar sent cap d'estat va ser perquè ja ho era quan es va iniciar el procés cap a l'obertura del règim.

Estic d'acord que en aquests moments la majoria dels ciutadans de l'estat espanyol votarien a favor de la corona, tot i així és innegable que cada vegada més el rebuig a la institució monàrquica és més fort i més transersal.

Andreu,

De vegades s'ha de ser clar i posar els punts sobre les i's.

El gran suport a la Constitució per part de Catalunya es fonamenta en les ganes de passar pàgina d'una de les etapes més fosques de la història. Per tant és normal que hi hagués tan % de suport.
Ara bé, Catalunya estic d'acord, es bastant jancarlista, però això no vol dir que sigui monarquica.

Nil,

El senyor Torcal, simplement deia el que deien els % del resultat del referèndum de la constitució. Molt bé. El que jo defenso és que tot el procès que va portar a la votació de la constitució no es va produir d'una manera que permetes que l democràcia s'instal.lés a l'estat, sino que el que va fer és que les estructures i la gent que havien estat manant durant 40 anys ho continuessin fent sense que ningú els hi digués absolutament res.

Àlex,

Regirar el passat no en tinc cap ganes, el de fer justicia i saber la veritat si. I crec que ningú s'hauria de molestar perquè la gent sabes el que va passar en aquesll temps.

Si segurament tots plegats haguéssim fet el mateix que aquells cagacalses, però el que no es pot deixar passar per alt és que per culpa dels pactes de silencis, les amnisties i la llei depunt i final, hauran permés que els criminals d'aquells temps puguin continuar vivint tranquiament fins que la seva vomitiva vida arribi al final. I crec que això ningú ho hauria de permetre. Tant d'una banda com de l'altre.

I tens raó, en un país tant deplorable, en sentit democràtic, com espanya el procésde maquillatge del règim es va fer molt bé. Sobretot per els que manaven.

Només els pobles que saben el seu passat poden encarar el futur.

Pere Sàbat ha dit...

Andreu,

El Suarez ens va retornar la Generalitat perquè temia que el PSC, el PSUC i ERC pactessin a la Generalitat, i per impedir-ho fa fer tornar un vell que el traidor Carlos Sentis el va definir com que no era ni "rojo ni separatista".
És per això que Tarradellas va poder tornar, peruqè Suarez el va usar per frenar les esquerres a Catalunya i impulsar la dreta catalana (CyU).
Tarradellas sempre es va moure per poder, i ell els principis en va fer la seva cohertada per poder aconseguir tornar com a President. Tarradellas no va tenir principis més que seva l'eglotria pel poder.

Suarez va portar la democràcia perquè era la manera de poder manar.
Veritable democrata? Però si era el jefe del movimiento nacional! Era tant franquista com el Fraga! I si no estès en l'estat que està, s'hauria de portar als tribunals.

Ara bé, és veritat que es va jugar el coll per manetenir l'incipient obertura democràtica.

Albrock ha dit...

"procésde maquillatge del règim"
"seva vomitiva vida arribi al final"
"Tarradellas no va tenir principis més que seva l'eglotria pel poder"
....

Carai Pedro aquest estiu t'ha radicalitzat. En comptes de moderarte amb el temps, et passa el contrari a tu.