27 de setembre de 2008

Primer Debat


Tot i l’intent de finta que McCain va fer a l’anunciar que suspenia la seva camapanya i que proposava anul.lar el primer debat presidencial, finalment el seny s’ha imposat i els dos candidats a la Presidència dels Estats Units han debatut a la Universistat de Missouri durant aproxiadament 1 hora i 40 minuts.

La veritat és que seria difícil buscar un guanyador del debat d’aquesta matinada, ja que cap dels dos ha sabut o no ha pogut despuntar en el conjunt del debat.

El que si que es pot dir en termes generals és que el debat en si ha estat aborrit i que simplement ha sigut un allargament dels discursos típics dels candidats durant la pre-campanya, ja que no hi ha hagut cap proposta sorprenent o nouvinguda que hagi fet sortir els monòlegs de la línia argumental de la campanya.

Un fet però que si que caldria apuntar abans de passar a fer un repàs dels blocs temàtics que s’han tractat, és en com s’han mostrat els candidats durant l’hora i mitja que han estat sobre la tribuna de la Universitat.

McCain no ha mirat ni una vegada a Obama en tot el debat, mentre que el candidat Demòcrata, a instàncies del moderador, si que quan parlava de McCain s’adeçava cap al seu rival. També és digne de consideració el to que han fet servir els dos candidats. El republicà ha usat un verb vehement i agressiu, tant defensant les seves propostes com criticant les d’Obama, mentre que el candidat demòcrata ha estat molt conciliador en tota l’estona. També remarcar que McCain gairabé no ha mirat ni una vegada directament a cámara, mentre que Obama si que ha utilitzat el contacte directe de manera que apareixia més pròxim al ciutadà que mirava el debat des de casa. Es podria fer una comparació entre aquest fet i el famós debat entre Kennedy i Nixon, on el primer dominava a la perfecció el mitjà televisiu mentre que el segon anava molt perdut, fet que enllaça amb un dels spots de la campanya del senador d’Illinois en què es fa ressó de què McCain no sap fer anar un ordinador.

En termes generals es podria dir que McCain ha sortit molt millor del que era d’esperar tenint en compte que havia donat bastanta carnassa a Obama en relació a la crisi econòmica, però se’n ha pogut ensortir sobretot perquè Obama, incomprensiblement, no ha atacat fortament en aquest aspecte.

McCain sens dubte ha tret partit d’un debat centrat en el que és el seu tema preferit, matèria internacional, i per tant ha pogut mostrar-se molt més coneixedor d’aquesta branca política que Obama. McCain s’ha mostrat molt agressiu en relació a Rússia de la mateixa manera que contra l’Iran, de qui no ha parat de dir ni un moment que busca l’extermini d’Israel (fet molt preparat encarat a intentar manetnir o augmentar la bossa de vot jueu). Obama per la seva part no ha ficat la pota en cap dels temes de política internacional, que ja és molt tenint en compte la seva poca preparació en aquest tema.

Referit a l’Iraq és evident que es mostren dues maneres diferents d’entendre el conflicte. Per una banda McCain defensa la presència de les tropes al país asiàtic sense data de caducitat, mentre que Obama aposta per un pla de retirada. Aquí el problema de la divergència no és tant el si es queden a Iraq o no sinó un altre. El problema de fons és què es considera més important per guanyar la Guerra global contra el terrorisme. McCain considera que per vèncer és vital una victoria a Iraq, mentre que Obama creu que el kit de la qüestió es troba a l’Afganistan, que és son anirien destinades les topes que es retiressin de l’Iraq.

Si un dels grans temes del debat ha estat l’Iraq, l’altre ha estat sens dubte la crisi económica i el pla de rescat de la Casa Blanca, o hauriem de dir del Congrés….

Sobre la crisi cap dels dos candidats ha ofert cap proposta nova, i simplement s’han limitat ha exposar novament les seves receptes financeres ja esgrimides i proclamandes durant la llarga campanya electoral. McCain ha tornat a insistir en la retallada d’impostos i la conseqüent reducció de la despesa pública, mentre que Obama ha remarcat que la retallada de McCain afavorirà les grans corporacions, mentre que la seva serà una baixada d’impostos pel 85% de la població, de la mateixa manera que s’ha negat a congelar la despesa, tal com proposa McCain, defensant que en termes d’educació és i serà necessari un augment de la despesa. Afegir que McCain vol congelar la despesa pública menys en defensa, que tot i comptar amb la partida més gran del pressupost s’incrementarà si McCain és President.

La discussió sobre la cirisi també ha posat damunt la taula la diferenciació ideològica dels dos candidats, ja que McCain feia referència a grans corporacions, mentre que el discurs d’Obama s’encarava més cap a la classe mitjana del país.

En resum, McCain ha encertat el to del debat sobretot per la situació amb què hi arribava, i ha estat millor sobretot en temes de política internacional en especial als relacionats amb Rússia i l’Iran. Obama per la seva banda ha apostat per un to conciliador i ha sigut millor en el tema d’Iraq així com també a l’hora de presentar el seu programa. Els dos candidats han estat molt igualats en els temes de la crisi económica i en seguretat nacional.

Ara caldrà esperar la setmana que ve per veure el debat entre els candidats a la vicepresidència, mentrestant , el temps s’escurça cada dia que passa i el 4 de novembre cada cop es va apropant més.

3 comentaris:

Albrock ha dit...

Un rollo de debat que constata la mediocritat i similitud ideològica dels dos candidats. Ara bé, és molt greu que Obama no hagi pogut guanyar-lo. Molt greu que un debat entre un dinosaure de 70 i nosé quants anys i un jove suposadament casrismàtic acabi en empat, especialment considerant la situació actual. Us ho heu de fer mirar.

Andrew ha dit...

Estic molt d'acord amb el comentari de l'Alex excepte en l'aspecte de la similitud d'ideologies.

L'Obama tenia el moment ideal per acabar amb els republicans. Ahir, aprofitant la cojuntura econòmica, l'havia d'haver fet miques en el debat.
Ho tenia tot de cara i l'empat en el debat demostra que el McCain té més vides que un gat i que pot acabar vivint més anys que el Fraga.
Per mi, el guanyador moral va ser en McCain. Simplement, per haver-se defensat hàbilment i poder continuar la campanya des de l'empat, el McCain ja en pot estar més que satisfet del debat d'ahir.
L'Obama podria arrepentir-se dintre d'un mes de no haver sabut batre al seu rival amb la seva (suposada) gran dialèctica.

Pere Sàbat ha dit...

Àlex,

La veritat és que en part tens raó, ara bé, Obama si que ha sortit vencedor en el tema de la crisi però no ha pogut amb matèria internacional.

En quant a la similitud ideologica... ves, més aviat no.

Andreu,

Repateixo el que he dit abans, el debat va tenir dues parts, la economica i la intrnacional amb dos guanyadors diferents. Ara bé molt d'acord en tu en què Obama tenia una bona oportunitat per destrossar McCain i no ho va fer, cosa que sen pot arrapentir d'aqui uns mesos.