9 de setembre de 2008

TV3, 25 Anys!


Demà TV3 celebra 25 anys, 25 anys des de què Joan Pera va inaugurar les emissions de la pública catalana un 10 de setembre del llunyà i no conegut 1983.

TV3 és, negar-ho seria injust, una de les (poques) coses positives que els governs de centre-dreta del nacionalisme moderat encapçalats per Jordi Pujol van introduir al nostre país en clau nacional. Avui Catalunya no seria el mateix sense TV3, ja que en els difícils 80 al televisió nacional va poder aportar a la societat els elements necessaris per poder aprofundir en la cohesió social, i en conseqüència, en la cohesió nacional.

TV3 ha estat i serà sent un element de discussions perpètues, ja que des de certs àmbits polítics es busca incansablement l’ensorrament d’aquest ens tan especial. Diverses han estat les vegades que s’ha iniciat el debat sobre la inclusió de programes en castellà a TV3, fet que només pot produir-se fruit de patir una greu incultura i de restar allunyat de la realitat del país i a més a més, i aquest és el principal objectiu, d’intentar apartar de la normalitat la llengua pròpia de Catalunya.

Un dels debats que també s’ha produït últimament és el de la desnacionalització de TV3 des de què CiU va perdre la Generalitat. Tot són opinions, però tal i com es deia al diari digital "Directe" hauríem de recordar com estava TV3 el 2003 i el tractament que feia de les notícies, a més de qui les deia les notícies. TV3 no està tant malament com algú pretén fer creure, i com deia avui Mònica Terribas, TV3 ha estat líder molts pocs anys en el seu primer quart de segle, per tant la situació actual no surt molt dels paràmetres històrics de la cadena, tot i que no es pot permetre que es continuï de la mateixa manera tant en audiències com en qualitat, ja que fer-ho seria negar l’evidència.

En aquests 25 anys TV3 ha estat un referent social, és molt complicat trobar algú que s’identifiqui amb Telecinco o Antena 3, però no en canvi amb TV3. I aquest crec, és i ha estat un dels grans triomf de la televisió pública nacional.

TV3 té davant seu el repte d’adaptar-se als nous temps, uns nous temps que es presenten amb el mercat televisiu més fragmentat de la història on fer-se un lloc i fidelitzar un públic habitual és més complicat que mai.

Avui però cal dir ben alt, que per molts anys puguem continuar gaudint de TV3!

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Sobre el tema de la "desnacionalització", jo també penso que no n'hi ha per tant. De fet, els informatius de TV3 tenen ara un vessant de denúncia social que no tenien en temps de CiU (on semblava que estava prohibit criticar l'educació o la sanitat del país).
Altra cosa és el nivell de la programació, sobretot la vessant cultural. La música i els músics del país, ara igual que abans, segueixen totalment marginats, igual que les arts plàstiques i tants altres temes. En això sí que la televisió nacional hauria de fer molt més país.

Andrew ha dit...

Un punt a favor de TV3 és que s'ha posat a l'alçada de les televisions importants d'àmbit estatal. No es tracta d'una TV local més sinó d'un gran projecte amb inversions a l'alçada de les grans.
Independentment de la ideologia política de cadascú, hi ha una gran diferència entre TV3 i altres cadenes d'ambit autonòmic com C9 o la TV de les Illes.

En canvi, a TV3 com se diu en castellà "se le ve el plumero". Està massa ideologitzada, no coneix l'objectivitat i en matèria de política i esports és vergonyós veure als seus empleats donant més la seva opinió que descrivint una notícia.

Una cosa: he vist una invitació teva particular sobre Blogs al Facebook. No l'he tocat perquè no sé què significa. M'ho expliques?

Pere Sàbat ha dit...

Eduard,

Esperem que "santa" Terribas pugui introduir els canvis necessaris.

Andreu,

No estic d'acord amb l'afirmació de la politització de TV3, TV3 simplement ofereix la visió catalana del món res més.
I sobre esports, home segurament es tendeix a "blaugranitzar" una mica la informació, però tot i així tampoc és res desmesurat.