12 de setembre de 2008

Relació Impossible


Ahir va ser la Diada Nacional de Catalunya, una diada que va estar centrada per les crides a la unitat dels partits polítics catalans per tal d’aconseguir un bon finançament per el nostre país.

Tot i la celebració de la Diada Nacional la notícia central del dia va ser la decisió del Tribunal Constitucional del Regne d’Espanya de declarar il·legal la proposta de consulta política no vinculant que el govern del País Basc havia d’executar el pròxim 25 d’octubre que consistia en dues preguntes, la primera sobre si s’autoritzava a obrir un procés perquè els bascos puguin decidir el seu propi futur, i la segona sobre si volien la fi del terrorisme.

Com que preguntar als ciutadans sobre qualsevol tema sembla que per Espanya sigui un delicte, el Tribunal Constitucional ha declarat il·legal aquesta proposta, fent gala una vegada més de com n’arriba a ser de "democràtica" la Constitució espanyola del ja llunyà 1978.

Per anul·lar la llei de consultes del Parlament Basc, el molt legitimat Tribunal Constitucional ha adduït les següents raons. El TC diu que només l’estat té la potestat d’autoritzar referèndums tal com diu la molt democràtica Constitució espanyola, de la mateixa manera que exposa que cap altra autonomia podrà celebrar-ne (avís per a navegants) sense el permís del molt plural "gobierno de españa".
Una altra raó que donen els gens qüestionats membres del TC, és que de celebrar-se la consulta s’iniciaria una nova relació entre Euskadi i Espanya, fet que diuen alteraria el que exposa la Constitució, afirmen seria una reforma de la Constitució per la via dels fets consumats. El TC a més, fent-se amb un argument que el PP va fer servir en contra de l’estatut, diu que el futur d’Euskadi com que suposa un canvi en les relacions amb la resta de l’estat espanyol afecta a tots els ciutadans que tenen la sort o la desgràcia que pertany-hi i que tots haurien de poder decidir si estan o no d’acord amb el canvi de relació.
L’última aberració argumental del TC és que "el poble basc" no és subjecte per poder decidir res, i que per tant la consulta es basa en el dret a decidir d’algo que no existeix. Fantàstic.

Aquesta és la pluralitat d’Espanya i de la seva penosa Constitució, aquest és el nivell de democràcia i de llibertat que regna a l’estat espanyol, una democràcia i una llibertat pròpies de règims tant democràtics com Sèrbia, Rússia o la mateixa Espanya de fa 40 anys.

La decisió del TC és tal i com ha dit el Lendakari Ibarretxe, un atropellament democràtic amb totes les seves lletres ja que el TC interpretant una llei ha anul·lat un acord perfectament democràtic, un acord del Parlament basc pres per majoria, i com deia fa uns dies, la democràcia es basa en l’articulació de majories. És aquí on entra en escena un gran dilema, què és primer la democràcia o la llei? En principi una cosa va lligada a l’altra, però fets com aquest, i com també serà la retallada de l’estatut per part d’aquests jutges espanyols, fan pensar que en el cas d’Espanya no és pas així. A Espanya es viu en un estat permanent de conflicte, es viu en un estat d’intencionalitat encarada a uniformar i a tallar des del principi tota veu discordant amb la idea molt constitucional de la "unidad indisoluble de la nación española".

La democràcia és la paraula del poble, i no hi ha tanc que ho pugui impedir. La democràcia és el fonament de la cohesió social de qualsevol estat avançat, i només els règims totalitaris temen la seva força. La democràcia és la veu dels ciutadans i només els que se saben perdedors es neguen a escoltar-la. La democràcia és el poder del poble a decidir, i no hi ha ningú que ho pugui evitar, ni tan sols el Tribunal Constitucional.

Democràcia i Espanya, Espanya i Democràcia, una relació impossible.

6 comentaris:

Andrew ha dit...

Avui, hem estat debatint al fòrum del curs d'estiu sobre la independència de la justícia a Espanya. A pesar que no hi estic d'acord amb la teva radicalesa verbal, sí que coincidiria en l'afirmació que a Espanya el poder polític té un lligam massa fort amb la justícia.
El meu comentari al fórum era aquest...

Hem de recordar que el Tribunal encarregat de velar pel compliment de la Constitució, elegeix els seus membres per mitjà de Govern, Congrés, Senat i el Consejo General del Poder Judicial. Això, es pot traduir en les negociacions PP-PSOE, per tant, el poder polític té molta incidència en l'elecció de membres ja sigui TC o el CGPJ.

La justícia espanyola està molt polititzada i el cas que ho exemplifica a la perfecció és el de l'Estatut. Durant més de dos anys, s'ha anat especulant amb la futura sentència atenent si hi havia una majoria de membres conservadors (a favor del recurriment del PP) o progressistes (a favor de l'Estatut pactat d'amagat a Madrid). Personalment, en situacions com aquestes, no puc considerar independent al poder judicial a Espanya.

Pere Sàbat ha dit...

Andreu,

Jo no només dic que els organs judicials, en aquest cas el TC, estan polititzats fins al punt que semblen la tercera cambra parlamentaria, jo el que dic és que és la Constitució la que impedeix exercir la democràcia, i que és la Constitució la que nega la llibertat de decidir a uns ciutadans.

I aquest fet és molt més greu que la politització de la justicia, perquè no ens enganyem, a Espanya sempre ha estat així.

És molt greu que a Espanya no es deixi opinar, i fins i tot els unionistes ho haurien de veure.

Anònim ha dit...

Per sort l'Estat espanyol és democràtic i hem sembla bastant pobre argumentalment comparar l'Espanya actual amb la de fa 40 anys...o dir que la relació democracia-Espanya és imposible.

Trobo perfecte que no estiguis d'acord amb la decisió del Constitucional amb la que jo no estic del tot d'acord, ara el que si es evident és que una de les premises bàsiques en democràcia es que s'han de seguir les regles del joc, és a dir la llei. Ara quan aquesta (la llei) pot set sotmesa a diferents interpretacions ens trobem amb el problema de l'excessiva politització de la justícia espanyola (pobre Montesquie) i aquí és on resideix el veritable problema.

Pere Sàbat ha dit...

Xavi,

Home, qualificar de democràtic un estat que prohibeix partits, que tanca diaris, que segresta publicacions... a mi no m'ho sembla gaire, però bé tot són visions.

En quant a sotmerte`s a la llei, si molt d'acord, la democràcia es fonamenta amb l'imperi de la llei. El problema a més de la distint interpretació que se li pot donar, és que aquesta llei no pot encabre el sentiment i la voluntat de molts ciutadans.
Es pot dir, doncs canviem-la, si molt bé però la Constitució és segurament la llei mundial més difícil de modificar, és quasi impossible i ja no diguem per fer-la compatible amb el dret a decidir.

Torno a dir, el gran problema no és tant la interpretació (perquè del PP o del PSOE serà igual) sinó de si la Constitució és més important que la democràcia mateixa.
El xoc no és entre democràcia i jutges que són funcionaris dels partits, el xoc és entre Constitució (llei) i democràcia.

Anònim ha dit...

Com tu dius tot són visions i jo considero bastant lamentable l'exemple que m'has posat....democràcia no vol dir que tot si val i democràcia tampoc vol dir no condemanar els atemptats contra gent que no pensa com tu, per tant pel que fa a partits que recolzen el terrorisme com Batasuna i cia...doncs que vols que et digui totalment d'acord amb la seva il·legalització.

En el que si que estic d'acord amb tu és que canviar la constitució és una missió casi impossible...

Pere Sàbat ha dit...

Xavi,

Molt d'acord amb tu, si no es condemna el terrorisme, doncs s'ha de pendre mesures, però si es fa quie es faci per a tothom. Hi ha molts partits (el PP i cia) que no condemenen els actacs que l'extrema dreta espanyola fa contra partits independentistes i que jo sàpiga no s'han il.legalitzat. O els atamptats d'estat? El PSOE els ha condemnat?O és que la llei només es fa per uns i no per als altres?

Quan això passa, és evident de què no hi ha democràcia.