8 d’octubre de 2008

Ni a Espanya, Ni a Europa


Aquests dies ha aparegut novament a les portades d’alguns diaris catalans, a alguns els agradaria que no se’n parlés, la iniciativa d’un patriota que desprès de traduir la web del parlament Europeu ara s’ha atrevit també amb el canal de televisió on-line d’aquesta institució.

La qüestió és que el parlament europeu volia tancar tant la web com ara també el canal, però veien que rebia tantes visites fins a situar-se en una de les webs nacionals més visitades, s’ha fet enrera.

El fet que el Parlament Europeu es plantegés la clausura de la web catalana és clara i alhora injusta. Injusta perquè no és just ni lògic que una llengua amb quasi 11 milions de parlants dins la Unió Europea no disposi una web nacional amb la seva pròpia llengua, i clara doncs perquè si no es disposa d’aquest dret és perquè l’Estat espanyol ho impedeix mitjançant els seus europarlamentaris i també amb les lleis internes espanyoles.

Personatges tant agradables com el senyor Alejo Vidal-Quadras o el senyor Borrell, són els que impedeixen que la nostra llengua sigui oficial a Europa i que els ciutadans que així ho desitgin es puguin adreçar a la comunitat europea amb total normalitat.
Espanya i Europa, tan diferents en valors democràtics, tan iguals en discriminació lingüística.

4 comentaris:

Josep M Comajuncosas ha dit...

No cal desviar energies, el català serà oficial a Europa quan algun dels territoris on el català és oficial sigui un estat membre. No costa tant treure les conclusions lògiques.
L'altra opció és convèncer els espanyols perquè s'avinguin a modificar la seva constitució per convertir Espanya en un estat plurinacional i multilingüe i tots els xiquets parlin totes les llengues de l'estat i es respectin en igualtat de condicions.
Jo, per realisme, m'apunto a la primera opció

Pere Sàbat ha dit...

Josep,

Tens tota la raó del món, la solució és laindependència i amb temes com el linguístic, es veu clarament que si no ets estat no ets res.

Gràcies per comentar.

Andrew ha dit...

El problema és que s'ha entès com una reivindicació independentista el tema del europarlament.cat
A veure, la veritat és relativa i cadascú escull la que més li convé com diria el Shark.

Jo veig aquest tema com una traducció molt bona que apropa al català als temes europeus.
Jo no li veig cap reivindicació política més enllà que la de donar a conèixer el català a Europa.

Pere Sàbat ha dit...

Andreu,

Ni reivindicació independnetista ni res deres, reivindiació lògica.(Clar que per alguns laindependènciano és més que aplicar lapura lògica).