13 d’octubre de 2008

Flaixos per renúncies


Avui davant de desenes de flaixos, el súper conseller verd ha perpetrat la seva última jugada mestre en baixada de pantalons. A la seu del ministeri de justícia espanyol, Saura amb la néta del President Companys al costat, ha demanat a l’estat espanyol que repari jurídicament la memòria del President màrtir.

Aquest fet és imperdonable per diversos motius. Companys és, vulgui algú o no, un símbol nacional, i per tant tot el que té a veure amb la seva restitució és una qüestió nacional. Saura però no ha actuat en termes nacionals, sinó que ha actuat en termes d’estupidesa flagrant.
Saura no ha actuat des de la institució de la qual Companys n’era el màxim dirigent i pel qual el van assassinar, Saura ha actuat i potenciat un acte des de l’estricte àmbit familiar, que és l’únic que garanteix la brillant llei de memòria històrica. Companys pertany a la Generalitat, i és aquesta qui ha d’iniciar els tràmits, iniciar l’anul·lació però en cap cas la reparació.

Un altre fet que porta aquest acte de Saura és la deslleialtat cap al govern de la Generalitat, ja que no tots els partits que en formen part estan d’acord amb aquesta iniciativa, i sobretot deslleialtat cap al partit del qual Companys n’era militant, que curiosament i demostrant una fermesa que esperem es traslladi en altres àmbits, no vol acceptar renúncies humiliants. Saura amb aquesta acció unipersonal està faltant al respecte de Companys i de la institució del qual n’és conseller. Falta al seus respecte perquè aquesta reparació jurídica no aporta absolutament res pel que fa al restabliment de la memòria del President, a més que amb la decisió unilateral deixa com un moble que fa nosa a la Generalitat quan és aquesta qui ha d’iniciar el procés per l’anul·lació del judici que va condemnar a mort a Companys.

Amb aquesta iniciativa Saura intenta amagar la seva inhibició en la tasca de promoure l’anul·lació del judici fraudulent fet al President. És trist que sigui Companys i per extensió tot el poble, qui hagi de sofrir la inutilitat de Saura, que veien que no serveix ni per iniciar aquest tràmit ja que no té la suficient honorabilitat que es necessitaria, amaga el cap sota l’ala i es treu aquesta pantomima humiliant de la reparació jurídica.

El tercer punt destacable és que no deixa de ser vomitiu que Saura hagi anat a la seu d’un ministeri espanyol a demanar "per favor" que se li firmi un paper de reparació jurídica cap a una persona que va ser afusellada, un ministeri que no deixa de ser més que un succedani del que va condemnar a Companys, perquè Espanya mai ha condemnat els judicis que es van fer, i per tant no ha condemnat la il·legalitat dels qui els van executar, ergo, no s’ha condemnat la base feixista del règim. A més si es te en compte que a Espanya més que transició el que hi va haver va ser una "transacció", la iniciativa de Saura encara és més deplorable.

També s’hauria de preguntar si amb aquesta reparació jurídica n’hi ha prou. En cas que Saura consideri que si, el que s’ha de fer és cessar-lo immediatament del Govern per ser un desgraciat. En cas que digui que no el que s’ha de fer és cessar-lo immediatament del govern per ser un incompetent, ja que malgasta esforços en una tasca que ell mateix sap que no aportarà res de nou.

Aquí el que ha de quedar clar, i la iniciativa de Saura fa el contrari, és que sobre el cas Companys per dignitat l’únic que se’n ha d’esperar és que l’estat espanyol en tant que hereu del règim que el va assassinar, anul·li el seu judici. Per tant aquesta reparació o el que vingui no serveix per res. La reparació és en paraules del líder del partit descendent del "movimiento nacional": "un coñazo", i punt.

Saura ha practicat una iniciativa que ja des del principi apuntava cap a la renúncia nacional. Una renúncia feta en un tema important per tot el que significa, ja que el President Companys és l’únic President europeu elegit democràticament que va ser assassinat pel feixisme, i iniciatives com la de Saura no fan més que llençar per la borda tot el que Companys representa.

Saura hauria d’aprendre de Companys en la manera de ser digne, Saura hauria de saber que paraules com il·lustríssim o honorable no van enganxades al càrrec de conseller, sinó que van lligades a les accions que es fan dia a dia, i Saura ja fa massa temps que ha renunciat a tals paraules.

4 comentaris:

Andrew ha dit...

Home, no sé ben bé què dir-te.

La seva descripció com a personatge representant del poble català és molt bona.

Del tema Companys, em val més el llibre de l'Enric Vila que les seves suposades actuacions per Catalunya.

Pere Sàbat ha dit...

Andreu,

Com que sempre que escric alguna cosa referent a Companys em surts amb el llibre de l'enric vila, aqui tens un nou escrit d'aquest autor que veig que tan t'agrada:

"No sé si em sabré explicar però demanar l’anulació del Judici de Companys em sembla tan penós com quan a Madrid apel•len a la nostra solidaritat. Quan això passa, aquí tot són excuses per no quedar com els dolents de la pel•lícula i dissimular que, en realitat, ens és bastant igual si a Extremadura són feliços o desgraciats. Que demanariem diners als extremenys nosaltres?

Oi que no? Oi que ens moriríem de vergonya si haguéssim afusellat un president espanyol en les circumstàncies que va ser executat Companys? Doncs ja està. No sé què hi ha d’anar a fer Saura a Madrid.

Si el govern d’Espanya vol demanar perdó als catalans ja ens avisarà. Anar a demanar l’anulació, perquè els espanyols puguin fingir un penediment que no senten, demostra haver entès la història al revés. Si la néta de Companys vol pidolar el perdó pel seu avi ja s’ho farà. Però Saura representa Catalunya. “Catalanes hem fusilado vuestro presidente”, això és el que va sonar després dels trets. No es tracta de guardar rencor, es tracta de tenir sentit de la dignitat i respecte pels morts d’aquest país. “Per Catalunya” va cridar Companys abans de caure. No va esmentar el comunisme, ni la República ni Espanya. Fins i tot l’Espanya plural per la qual tant s’havia sacrificat, el va deixar a l’estacada. Per això hi va renunciar. És que ho hem d’oblidar? Per això serveix la memoria històrica de Saura?"

Andrew ha dit...

Ja sé que el que ve de LD no és de la teva admiració, però fixa't més en el textualisme que en l'intencionalisme.

http://www.libertaddigital.com/ilustracion_liberal/articulo.php/564

PD: La forma en la qual va morir no ens ha d'impedir veure el que va ser el seu obscur govern.

Pere Sàbat ha dit...

Andreu,

Tranquil, he llegit bona part dels articles que apareixen a LD sobre Companys.

I torno a dir, una cosa és l'obra de govern que es va produir mentre ell n'era President, i l'altra el perquè el van matar.
O és que els feixistes el van matar per mal governant o mal gestor? Oi que no? Doncs ja està.