1 d’octubre de 2008

Palin, l'estel fugaç

Sant Llorenç és la nit dels estels fugaços, és la nit en què el cel s’il·lumina per uns instants de tot de fletxes rogenques que ens predisposen a demanar un desig. Qui més qui menys en alguna nit d’estiu s’ha estirat al terra, ja sigui a la platja, al bosc o al camp, i ha mirat el cel amb l’esperança de veure-hi passar un estel per demanar-li un desig.

No sé si era per Sant Llorenç o quin dia exactament, però talment sembla que l’equip de campanya de John McCain haguessin elegit la candidata a vice-presidenta en aquesta nit estelada i estiuenca.

Sarah Palin va aparèixer com una gran estrella, Palin va sortir del seu amagatall hivernal d’Alaska i va sorprendre a tothom amb les seves formes, molt pròximes al que es diu "el ciutadà mig". Arrel d’aquest fet tothom la va presentar com la salvadora de la campanya republicana, capaç de remuntar una tendència que conduïa inexorablement cap al fracàs i a la pèrdua de la Casa Blanca. Durant les primeres setmanes realment Palin va fer el que semblava impossible, va ressuscitar l’entusiasme a les bases republicanes, completament ensopides i acomplexades davant l’eufòria demòcrata.
Palin va ser l’element que necessitava McCain per embolcallar les seves bases i per unir el partit, ja que amb Palin es posava punt i final al suposat "progressisme" de McCain.
Palin era l’estrella, allà on "la pitbull amb pintallavis" feia un míting, el recinte s’omplia fins la bandera, cosa que fins aquell moment no havia passat.
Palin fins i tot havia resistit els atacs de la premsa i del partit Demòcrata en relació a la contradicció flagrant entre el seu missatge i les seves polítiques o sobre la seva vida privada.
Palin, però, com els estels de la nit de Sant Llorenç, és fugaç i arriba un punt que inevitablement, s’apaga.

Segons les últimes enquestes i els últims estudis Obama encapçala la intenció de vot en alguns dels estats claus per les eleccions del 4 de novembre. Segons els sondeigs el demòcrata lidera Pensilvània, Ohio, Florida, Virgínia i Carolina del Nord i els responsables de l’estudi, entre d’altres motius, afirmen que la crescuda demòcrata es deu a la pèrdua de popularitat de Palin. Un decens d’acceptació popular que no es dóna tant pels atacs de la premsa "liberal" de la qual Palin es congratula que li vagi en contra, sinó mes aviat pels propis errors de la candidata.

Quan va ser escollida ja vaig escriure que no creia que fos una bona elecció, ara es confirma que no ho era. Per acabar amb tota espurna il·luminadora de Palin, només queda per esperar i contemplar el debat entre candidats a vice presidents, un debat que ha encès les alarmes de la campanya republicana, i tot i que encara no s'ha dit l’última paraula, pinta malament pels "progressistes regressius".

Caldrà estar atent doncs, segurament el debat significarà l’albada, i amb ella, la fi dels estels fugaços.

3 comentaris:

Albrock ha dit...

"progressistes regressius" hahaha... Aquesta elecció ha pintat malament per nosaltres des de que McCain va guanyar les primàries.

Però ni de bon troç la Palin ha estat una mala elecció. Capta el vot pobre i ignorant, que és el que forma bona part dels independents. Sense Palin, l'Obama portaria un aventatge de 18 punts, no de 8. El problema és que els republicans aquest any han ignorat la base, almenys la base financera. És a dir aquelles que estan a dalt i poden contribuïr a la campanya amb milions, i desenvolupar estratègies per acabar convencent als "independents". Vaja, aquells que donamevem suport al Romney, que ara més que mai, amb l'economia com està, s'haria ergit com a salvador.

No em farà res si els populistes de McCain-Palin es foten un patacada el Novembre. Que els serveixi de llicço i que d'aqui 4 anys no oblidin els qui realment tallem el bacallà.

Pere Sàbat ha dit...

Àlex,

Tu mateix acceptes que ha estat una mala elecció quan dius que el que dius sobre el Romney.

I coincideixo amb tu en el desigs sobre el 4 de novembre.

Albrock ha dit...

No, dic que el McCain ha estat una mala elecció. La Palin va bé perquè permet guanyar aquests vots ignorants independents. No té sentit posar dos populistes al mateix ticket electoral. McCain ha estat un error. Palin no. Un Romney-Palin hauria triomfat.