3 d’octubre de 2008

Conferència Oberta per la Vegueria


Aquest dissabte hi ha convocada la primera Conferència Oberta de la Plataforma per la Vegueria Penedès a Llorenç.

En aquesta Conferència hi participaran les associacions i entitats que donen suport a la creació de la vuitena Vegueria en la nova divisió territorial del nostre país que s’haurà d’aprovar durant la pròxima legislatura al Parlament. Les JERC, com a impulsores del Sí de d’independentisme democràtic a la Vegueria Penedès no podien obviar la cita, així que participaran activament en aquesta Conferència, presentant una ponència sobre el què és una Vegueria, o també, sobre què hauria de ser.

Ponència de les JERC Alt Penedès:

“Què és una vegueria? I de què serveix? Avui dia la majoria de principatins encara no saben què significaran les vegueries. Molts es pregunten de què servirà crear un nou tipus de demarcació territorial: "Ja tenim les comarques, ja tenim les diputacions...” diuen. La vegueria, però, no és un tema menor ni folklòric. Les vegueries tindran dues missions fonamentals: substituir les diputacions provincials i ser el marc de referència de nous serveis per la ciutadania.

Per què cal substituir les diputacions? Us podeu preguntar... Doncs perquè els catalans no necessitem un sistema de delegacions de la capital central. Jo recomano que us feu la pregunta al revés: De què serveixen les diputacions? Poca gent s’ho pregunta; i la resposta és senzilla, només cal analitzar el màxim símbol que caracteritza la importància d’una institució: el seu pressupost. Si agafem la diputació provincial de Barcelona, que és la més important amb diferència, veurem que compta amb un estretíssim marge de maniobra sobre els recursos econòmics que gestiona, perquè la seva principal font d'ingressos són les transferències del Govern central per a finalitats ja especificades prèviament (l'any 2005 foren el 75'4% del pressupost). Per altra banda encara gestiona determinats serveis de suplència de la Generalitat (que representa el 12'5% del pressupost). Per tant la conclusió és que el 87'9% del pressupost de la diputació barcelonina són recursos externs, mentre que els propis són només un 12'1%. Per tant la seva funció és purament la de ser una delegació de Madrid, no pas estructurar el territori. El rol per si mateixa d’aquesta institució és ben minso, doncs, un 12%.

L’origen de les actuals províncies es remunta al 1833, quan el govern liberal espanyol de torn (que en aquella època això equivalia al que en diríem avui ser d’esquerres) va fer una copiada del sistema territorial que havia començat a instaurar la ocupació napoleònica a principis del segle XIX. Així doncs, continuant l’experiència, a Madrid van decidir fer una nova divisió administrativa de l’estat espanyol tot prenent per exemple el model centralista dels departaments francesos. Van estructurar el territori en diferents províncies i les van fer seguint simples criteris militars i de kilòmetres quadrats (que totes elles fossin més o menys iguals en superfícies). Les conseqüències d’aquelles particions del territori encara es fan sentir avui en dia: si resseguiu les fronteres de les províncies amb sensibilitat pels criteris geogràfics i culturals us adonareu que sovint més aviat van desestructurar el país; i un claríssim exemple és el Penedès natural partit entre les províncies de Tarragona i Barcelona. Al cap davant de cada província s’hi establia un governador civil plenipotenciari a les ordres de Madrid.

I si bé és cert que avui dia aquesta figura ja no existeix i les diputacions són compostes pels municipis de les províncies, no és menys cert que continuen sent simples delegacions, com s’ha demostrat abans. A més, bona part dels municipis a la pràctica queden fora d’aquesta institució al ser eclipsats pels que són més grans, sobretot a l’àrea metropolitana, tant en el repartiment de la quota de poder dins de la institució com en el repartiment dels diners.

En canvi, les futures vegueries catalanes tindran una estructura feta des de baix, des del territori. De les poques coses bones que té el nou Estatut de la Moncloa, una és que preveu (com de fet ja feia el del Parlament) que les vegueries substitueixin les diputacions provincials. Això ja no és una proposta: això ja està aprovat i per tant les diputacions desapareixeran com a fòrum de municipis perquè aquesta funció l’agafaran les vegueries. D’aquesta manera, mitjançant els Consells de Vegueria, a partir d’ara el territori tindrà més pes polític i capacitat de decisió, evitant que siguin les allunyades capitals provincials les que imposin les polítiques locals, com passava fins ara. Evidentment s’aplicarà el principi de la subsidiarietat, que consisteix en apropar al territori la capacitat de decidir la seva pròpia gestió, i que implicarà una bona política de subsidis de la Generalitat envers les vegueries bo i complint amb la seva funció de redistribuidora de la riquesa. Així els Consells de Vegueria tindran la capacitat de determinar moltes polítiques des del punt de vista dels interessos específics del nostre territori amb un pressupost estable: activitats vitivinícoles o alternatives agràries; activitats turístiques que respectin el marc ambiental del territori, planificació de les connexions regionals, etc. Decidirem nosaltres quines polítiques territorials s’han de fer, sense que haguem de demanar permís a Barcelona.

A més de l’autonomia que tindrà cada vegueria, aquestes noves entitats constituiran el primer rang d’implantació dels serveis de la Generalitat (i amb el temps també ho seran de l’estat) en tots els àmbits: ensenyament, sanitat, carreteres, medi ambient... Cada capital de vegueria serà un nou focus de dinamisme econòmic i cultural, ja que li correspondran una sèrie d’infraestructures com ara: teatre, palau de congressos, recinte firal, centrals de mercaderies, dependències universitàries, centres de capacitació, instituts de recerca, etc. I per tant li correspondrà un increment de llocs de treball qualificats.”

2 comentaris:

Andrew ha dit...

Pere:

Les vegueries són la substitució de les províncies per tal de fer veure que a Catalunya tenim una estructura diferent a la que imposa Espanya.
És un intent per diferenciar-nos de la resta de l'Estat.

En tot cas, la funció serà la mateixa deixant de banda les distincions competencials.
També crec que per motius econòmics, culturals, socials... el Penedès té dret a tenir la seva vegueria pròpia.
Per cert, com va el tema de la vegueria, heu avançat en alguna cosa els penedesencs?
El meu consell és que els 3 partits que hi esteu a favor deixeu de banda temes nacionals i us proposeu com a objectiu que el Penedès pugui gaudir de la seva Vegueria pròpia.

Pere Sàbat ha dit...

Andreu,

Les Vegueries són les divisions territorials pròpies del país i van ser abolides al 1833 pel govern espanyol. No només serveixen per tornar la divisió twerritorial pròpia, sinó que també seviran per apropar l'admionistració.

Tot va bé de moment per la Vegueria, ara s'ha aprovat l'àmbit, primer pas per la Vegueria.