20 d’octubre de 2008

I l'endemà de la Independència, què?


Un dels mals de què peca l’independentisme, és segurament que basa tot el seu discurs polític en la consecució de la fita del dia D, però passa de llarg i deixa per més endavant que passarà o que es pretén que passi a partir del dia assenyalat.

Aquesta, tanmateix, també és una de les excuses preferides pels grans defensors de l’unionisme per descartar l’opció sobiranista, ja que esgrimeixen que no poden donar suport a una opció sense saber què es proposa. Aquest fet segurament ve donat a que fins el moment l’opció independentista només ha estat defensada de forma seriosa i real per forces d’esquerres o de centre-esquerra, i que per tant el marc ideològic es donava per sabut o per entès de partida. Per tant seria convenient que forces polítiques de dretes o de centre-dreta se sumessin al tren de la llibertat, i així poder discutir des de diferents punts de vista ideològics, i no nacionals com fins ara, el futur del país.

El fet doncs de què l’independentisme només hagi tingut la referència esquerrana i fins i tot revolucionaria, ha fet que els plantejaments de la futura República, ja que ningú defensa el restabliment de la monarquia, hagin quedat sepultats sota la discussió d’independència sí o d’independència no.

És evident de què per poder discutir sobre els fonaments del futur estat propi, abans haurem hagut d’exercir el dret a l’autodeterminació, en paraules d’ara " el dret a decidir", i que per tant la formulació constitucional de la República és secundaria a la de l’exercici del dret. Tot i així crec que l’independentisme democràtic i pragmàtic, hauria de fer la reflexió de quin és el país que vol construir l’endemà de la independència. Serà un país on els interessos de les grans empreses guiarà l’acció del govern, per exemple amb plans aberrants com el CIM Penedès o el Quart Cinturó? O serà una República on el desenvolupament sigui equilibrat? Serà un estat presidencialista o parlamentari? El català serà l’única llengua oficial o també ho serà el castellà? S’invertirà més en noves tecnologies i a les universitats o seguirem com fins ara? I així amb una llarga llista.

En aquests moments no és molt difícil imaginar-se la futura República o almenys alguns pilars, ja que només hi ha un partit que defensa que aquesta sigui una realitat, tot i així fóra bo que entre tots ens plantegéssim el nostre futur com a poble dins el marc d’un estat propi i lliure en el si de la Unió Europea.

Crec que quan es formalitzi el projecte dels fonaments del futur estat català, l’opció independentista augmentarà de suport social, és cert que potser es perdran alguns elements intransigents pel camí, però la iniciativa seria beneficiosa pels qui defensen de veritat el projecte independentista.

Aquesta és una de les accions que hauria de fer l’independentisme parlamentari per poder guanyar el suport de la majoria social del país per poder avançar cap a la consecució de l’estat propi, a més a més aquest fet li faria recuperar cert prestigi i certa credibilitat que s’ha llençat inútilment en els últims anys.

Tot i així, remarco que el que seria beneficiós, és un debat entre diferents partits d’ideologia diferent per establir el marc constitucional de la futura República de Catalunya.

Ja que el futur depèn de nosaltres, i nosaltres haurem de decidir què volem ser.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Si que estaria bé, això que dius.
Hi havia un article bastant interessant, en aquesta línia, al bloc de Sobirania i Progrés que parlava de "model suec i model suís".
Ara com ara, la proposta més explícita són les pintades tipus "Independència i socialisme" amb la falç i el martell i les quatre barres que, francament, fa una mica de grima posar-ho tot junt. Seria el "model nordcoreà" que defensava l'altre dia en un 30 Minuts un personatge inqualificable... que justament era català!!!

Anònim ha dit...

Tot just avui al meu bloc parlava d'aixó, de que si volem ser un Estat normal hem d'exercir-ho com tots els altres Estats, incloent el tabú, creat per el hippyguaisme, d'un Ministeri de Defensa i Exercit propi.

Toni Jover ha dit...

Doncs jo discrepo, per una raó fonamental: estaríem creant divisions abans d'hora.
De la mateixa manera que els impulsors de la Vegueria Penedès en cap moment parlen de quina en serà la capitalitat per no crear enfrontaments i unir forces, jo crec que no s'ha d'abordar seriosament aquest tema per ara.

Una cosa és que vulguem tractar el futur i la independència des d'un vessant seriós i realista, l'altra és caure o en política ficció, o en còpies de model (no és que siguem supergenuïns, però som el que som, i no som ni Suïssa ni Suècia), o pitjor encara, en més malestar polític entre els partits que puguin donar suport al referèndum d'autodeterminació.

Com si fos la tercera internacional, no donem ales a la divisió i a la fractura dels independentistes, que ja ho estem prou. Tot esforç ha d'anar en unir-nos, superar la ideologia i esdevenir lliures. un cop ho siguem ja farem aquest sa i necessari debat, però ara com ara més val que ens reservem els pensaments per nosaltres.

Pere Sàbat ha dit...

Eduard,

Si la veritat és que el típic "indep i socialisme" no fa més que remarcar el que he dit al post, que només hi ha hagut una part del catalanisme que ha apostat per l'independentisme, i per tant només s'ha remarcat aquesta faceta. El que hauria de passar és que les dretes també se sumessin a la via i així poder discutir sobre com volem que sigui el futur estat.
Això si, rotllo corea del nord no, eh!

Jordi,

Completament d'acord. Un estat és un estat i per tant ha de tenir les estructures d'estat que qualsevol estat té. I el ministeri de defensa i l'exèrcit, n'és una.

Toni,

No dic que haguem de fer còpies barates d'altres estats, el que dic es que segurament guanyariem adeptes si expossesim el nostre model de país en un estat propi independent.