10 d’octubre de 2008

Queda un mes


Quan queda poc més d’un mes per les eleccions americanes i quan només falta l’últim debat presidencial, en aquests moments la campanya presidencial té un color blau inqüestionable.

Aquí ens hauríem de preguntar que com és que a falta encara d’un mes, totes les projeccions electorals i totes les enquestes donen com a clar favorit a Obama. Més enllà però del què diuen les enquestes també és simptomàtic comprovar el gir en el to de la campanya del senador per Arizona i candidat republicà John McCain. McCain ha dirigit la seva campanya cap a la lapidació de la persona de Barack Obama, no en termes físics però si en termes morals i de confiança i ho fa posant incertesa als nord americans de la perillositat que representa Obama, la qüestió però es que ho intenta amb arguments que són més suats que la camisa de José Antonio Camacho al Mundial de Corea.

Els republicans estan en un atac de nervis permanent, i no n’hi ha per menys. Els demòcrates han aconseguit, gràcies a les circumstàncies que tot i que s’intuïen s’han desencadenat de manera ràpida, centrar el tema central de les eleccions en l’economia, i per tant han pogut capitalitzar de forma clara la preocupació de la classe mitja i treballadora que serà clau pel resultat final. Algú podria pensar que marcar el tema central no és sinònim de victòria, és veritat, però ajuda. Ajuda com per exemple al 2004 quan els republicans van poder marcar “la seguretat nacional” com a element central de discussió durant les eleccions. D’aquí es deriva en part, el gran suport que Obama està rebent de certs estats que no entrarien a considerar-se “demòcrates” però que segons el sondegis Obama hi té avantatge.

La campanya travessa en aquestes setmanes (aquesta i la pròxima) el punt clau, ja que és en aquests dies on la majoria de la població decideix el seu vot, a no ser que ja ho hagin fet prèviament. És per aquest motiu que és aquesta setmana on la dialèctica republicana ha augmentat els decibels d’atacs a la persona, o més ben dit a la personalitat d’Obama, ja que com que ara Obama encapçala totes les enquestes en confiança econòmica i l’economia és el tema central de la campanya, el quarter general conservador es tem un bany el 4 de novembre.

No hi ha gaire marge de maniobra per part de McCain, ja que o passa una desgràcia absoluta i torna a aparèixer el terme de seguretat nacional, on Obama tampoc ho fa malament, o es descobreix que Obama és no imagino què, o la veritat és que McCain ho té realment difícil per guanyar, tot i que no impossible encara.

Si Obama i Biden no fan errades tontes, o sigui, les típiques errades d’Obama i Biden, la victòria demòcrata sembla bastant clara. Tot i així, tal i com vaig dir fa uns dies, la resposta a tot la tenen uns quants estats que amb els seus vots decidiran qui és el pròxim President de la Casa Blanca.

2 comentaris:

Albrock ha dit...

Si tornes a dir que el McCain és conservador, no et comentaré més... vaja, com tu fas.

Pere Sàbat ha dit...

Àlex,

Jejeje, ja sé que et molesta enormement que anomeni a McCain com a candidat conservador, i segurament tens raó. La qüestió és que utilitzo el terme per no repetir en accés la paraula "republicà" ja que li tinc especial respecte.

En quant a comentar al bloc, no en dubtis qu ho faré, però tal i com et vaig dir ahir en aquest mateix espai, haig d'acabar de pensar ben bé que posar-te... per intentar ser pausat i raonable...

I moltes gràcies per comentar!