29 d’octubre de 2008

Que cremi!


Avui és sens dubte un gran dia per la llibertat d’expressió, un gran dia per la democràcia i un gran dia contra l’adormiment malaltís de la societat catalana. Avui han estat absolts els 16 independentistes per haver cremat fotos del successor del dictador espanyol Francisco Franco, "el rey de españa".

La veritat és que aquesta notícia és bastant surrealista. En un estat de dret, no hauria de ser pas delicte cremar un retrat del cap d’estat o una bandera determinada. Ni als Estats Units és delicte cremar la bandera de les barres i les estrelles, i hi ha poques nacions al món tan patriotes com la nord-americana. Per tant, considero fora de tota mesura la denúncia i el procés judicial que s’ha emprés des de les institucions judicials espanyoles, així com una mostra més de la manca de democràcia que pateix l’estat espanyol.

A més a més, caldria afegir que el cap d’estat del Regne d’Espanya té una consideració en termes judicials completament diferent a la de les altres institucions representatives de l’estat. Per què a veure, s’ha iniciat cap procés judicial contra els neonazis que a València van cremar fotos del vice-president del Govern català? La resposta és no. S’ha d’afegir a més, que el cap d’estat espanyol pot dir totes les barbaritats que li passin pel cap ja que ningú el podrà portar als tribunals, és més, qui ho intenti acabarà processat, i si no que els hi ho preguntin als membres de la Plataforma per la Llengua que van posar una denúncia contra l’hereu franquista per afirmar que "España" mai ha imposat a ningú parlar el castellà. Per tant queda clar que d’estat de dret i d’igualtat entre ciutadans a "España", poca.

Deia que era un gran dia per diferents motius. Sí, ho és. Ho és per democràcia perquè com he dit es aberrant que es jutgi algú per cremar una foto i que s’absolguin és un triomf de la democràcia. Per la llibertat d’expressió, perquè es deixa clar que es pot opinar sobre la monarquia. I també perquè el país desperti d’aquesta dolça somnolència en què sembla instal·lat. Des de fa uns anys el jovent independentista d’arreu dels Països Catalans està duent a terme una gran tasca en pro de denunciar que encara avui ningú tracta a la família "real española" tal i com se l’hauria de tractar, que no és altra que com a col·laboradors i partícips d’un règim totalitari i feixista que va provocar l’assassinat, molts premeditats, i que va imposar una fèrria dictadura a l’estat espanyol.

És des d’aquest punt de vista que és d’agrair que gràcies a accions poc convencionals com la crema de fotografies es posi sobre la taula el debat de la monarquia espanyola, que repeteixo, és hereva directe del franquisme.

4 comentaris:

Albrock ha dit...

Has començat bé. Per un moment he pensat, carai potser el Pedro ha reflexionat, s'ha oblidat de les seves tendències totalitàries, i farà un article defensant la llibertat d'expressió.

Però veig que el post ha acabat derivant als "feixistes, espanya, el pasado, colabaoradores..." de sempre.

La discussió no ha de ser sobre la monarquia, sinó sobre l'absurditat europea de prohibir cremar fotos o dir heil hitler (penat amb 3 anys de presó...!).

Pere Sàbat ha dit...

Àlex,

Com ja hem comentat a classe, crec que hi ha una gran diferència entre les dues accions que exposes.
Cremar fotos de qui sigui, tan és el Macià, el Companys, el Carod o el rey, no actua en contra dels fonaments de la democràcia, dir en canvi Heil Hitler, és victorejar al dictador i el règim de terror que va instaurar.

Crec que hi ha un abisme entre els dos fets, i crec que és bastant evident. Tot i així ja sé que no ens posarem d'acord en aquest tema, possibilitat que només és possible en un sistema democràtic, i que era absolutament impossible en el de Hitler.

Andrew ha dit...

L'Alex té raó. Coincideixo amb la seva postura democràtica dels fets.
La teva postura reflexa una reacció totalitària davant el que critiques.

Pere Sàbat ha dit...

Andreu,

No sé on veus una posició totalitària per part meva envers les crítiques.