23 de desembre del 2008

"Camarero, camarero..."

Una de les frases, o mostres de borratxera pública d’aquest any, ha estat la que va protagonitzar el porter de la roja Pepe Reina durant les celebracions de l’eurocope de futbol guanyada al juliol. Reina va "amenitzar" la festa amb tot de càntics, uns càntics que canta normalment aquell que està molt content d’haver-se conegut.

"Camarero, camarero" així començava la cantarella reial, una cantarella que acabava amb una rima més o menys ben trobada. Aquesta cantarella, més concretament la tornada, ara sembla que un altre espanyol l’està aplicant al peu de la lletra, encara que cal dir-ho, la idea no és seva i si no es vol trobar amb problemes de drets d’autor com ha passat amb la brillant campanya del "ministerio de sanidad" hauria de posar-se d’acord amb els seus antecessors al càrrec.

Des del passat cap de setmana hem pogut ser testimonis de l’estrena d’una pel·lícula que ja té masses seqüeles, la del finançament.
A la Moncloa des de dissabte hi ha desfilat tot de presidents autonòmics per tractar el tema del fiançament de les comunitats. El tour va començar amb el President Montilla, ja que és el punt en què el "gobierno de españa" de Zapatero i Chacón es troba amb més complicacions de les esperades. Desprès del President, ha desfilat per la passarel·la de Moncloa el súper president, per dret diví, d’Andalusia Chavez, que és qui acabarà fent i redactant el sistema, la supervivent dels atemptats de Bombai i gran heroïna universal, i el president de la Xunta, Pèrez-Touriño. Tot i així, està previst que en els pròxims dies s’hi passin la resta de presidents autonòmics.

Actualment ens trobem en el punt clau de la trama, un punt en què ja es pot anar descobrint el final, i pel que sembla, el final de la pel·lícula no serà gaire diferent que el de les anteriors cintes.

La primera pel·lícula, alguns diuen que va ser un gran èxit, va ser la transició, un procés que va acabar generalitzant i aigualint la instauració d’un estat plurinacional per acabar derivant en un d’autonòmic. Arrel d’aquesta primera generalització estatutària, Catalunya es va veure obligada, gràcies a la gran astúcia de Miquel Roca, a pertànyer al grup de "règim comú" i per tan, abocada a negociar sempre amb l’estat espanyol i amb totes les sangoneres de comunitats autònomes el nou sistema de finançament. Una altra generalització.

El procés d’aquesta nova negociació del finançament però no ha anat com les anteriors. Ni el "gobierno de españa" ni el Govern han actuat igual. Els primers han jugat a perdre el temps tan com es pogués, amb la col·laboració desinteressada de l’il·lustre súper conseller Joan Saura, per intentar acorralar el Govern fent que aquest cedís a causa de la seva necessitat indefugible d’un nou sistema de finançament, ja que l’actual porta al precipici econòmic del país. El que no comptaven Zapatero i Chacón és que el Govern, no el PSC, es mantingués ferm i no corres a pactar quatre engrunes que permetessin mantenir el règim i el "cuento" dels favors polítics entre partits, tan típic de l’època convergent i del peix al cove.
El Govern no ha firmat res, de moment, i aquest fet per si sol ja és digne d’aplaudir, un fet que d’altra banda, hauria de ser la tònica general de les relacions Catalunya-Espanya.

Tot i això però, sembla que les cames d’alguns comencen a tremolar. Avui alguns mitjans ja avançaven que alguns consellers socialistes donaven per bones les aproximacions en el model dutes a terme al cap de setmana, un model que per cert, la Presidenta i guanyadora d’un Goya per "Corriendo por Bombai", ha afirmat que n’està molt satisfeta. I per dir-ho finament, no sembla molt lògic que un sistema de finançament que Esperanza Aguirre trobi suficient per estar "satisfeta" hagi de ser el millor per Catalunya.

Així doncs tot sembla indicar que ens aproximem cap al final de la pel·lícula, un final que sembla que serà molt semblant al de les antigues. I sembla que quan Montilla crida allò de "Camarero, Camarero, una de financiación", el "gobierno de españa" de Zapatero i Chacón respon: "marchando una de café para todos!"

3 comentaris:

Andrew ha dit...

Com et passes no amb la futura presidenta d'Espanya?
L'Esperanza és un exemple per qualsevol liberal de com el liberalisme pot triomfar duent-lo a la pràctica. A més, amb ella de presidenta, a Catalunya ens aniria millor ja que ella sí que disposa de sentit d'Estat perifèric.

I et podria passar vídeos on queda pal·lès que parla millor català que el Montilla.
Si la Esperanza diu que el nou sistema de finançament és bo, encara li puc donar un marge de confiança al ZP.

Pere Sàbat ha dit...

Andreu,

Sobre l'Esperaza no faig més que destacar les seves grans aptituds per poder ser una gran acrtiu.
Sobre el sentit perifèric que dius, només amb aquesta paraula ja es pot veure que no canviaria absolutament res de res. Ara bé altra cosa seria que continués amb la visió que va demostrar quan hi va haver la opa de gas natrual a endesa.

Sobre el millor català de la lideresa, doncs mira, deu ser que te facilitats per llegir coses que no entén.

I en quan al finançament, algú que farda de ser de l'ala dura del PP, no crec que tingui en gaire consideració el que és millor per Catalunya i la seva gent.

Bon Nadal!

Andrew ha dit...

És l'ala liberal del PP, una persona que realment entén el què és Catalunya i les seves necessitats.
No esperis de l'Esperanza una independentista, però sí una persona a favor de més finançament i de més competències pel país.
Es tracta de multiplicar dins Espanya.

En quant a Espanya, ella defensa acabar amb els complexos espanyols de sempre per finalitzar amb els anys d'endarreriment que s'han patit amb ZP.
Polítiques i receptes liberals, més llibertat i menys Estat.