Necrològica Federal

Durant els actes commemoratius del 30é aniversari de la Constitució espanyola, el President de "el gobierno de españa", Rodríguez Zapatero va anunciar solemnement que la reforma de la constitució no passava per les prioritats del seu govern.

Bé, per fi una prova més, per aquells il·lusos que continuen creient que una altra espanya és possible, de què no, que una altra espanya no és possible, o com a mínim una altra espanya permeable amb Catalunya no ho és, perquè d’altres espanyes si que en són possibles.

No deixa de ser curiós que aquell que al 2003 feia somiar, a més d’un, amb un nou procés que finalitzés amb un nou ordre constitucional de caire federal i plurinacional, ara al 2008 el tanqui i en llenci la clau a les profunditats del mar.

La veritat és que actualment, des de Catalunya, plantejar una reforma de la Constitució seria més imprudent que veure’s una ampolla sencera d’àcid bòric, ja que en cas que es portés endavant aquesta reforma seria encarada a la centralització competencial de l’estat, un plantejament per tant, molt allunyat de les necessitats i de la voluntat de Catalunya.

L’espanya constitucional actual seguirà així per molts anys, a no ser, que les forces nacionalistes espanyoles s’aliïn per tirar endavant una recentralització de l’estat. Ara bé, la qüestió actualment, però, no és discutir sobre reformes improbables o en tot cas contraries a Catalunya, sinó si sota la Constitució espanyola els catalans poden desenvolupar els seus drets democràticament.

I aquest és el punt clau. A la taula del Tribunal Constitucional, a partir d’ara TC amb C de corrupte, hi ha set recursos que acusen l’estatut aprovat per el poble català d’inconstitucional, set recursos que amenacen a turmenta i a retallada.

Els textos legals evolucionen, ja que també ho fa la societat, si el TC retalla d’estatut estarà fent fora de l’ordenament legal espanyol a tot el poble de Catalunya, ja que aquest va prendre la decisió de votar un text, segons el TC, contrari a la sagrada Constitució.

La voluntat del poble català està segrestada pels dotze magnífics del TC, que simplement es limitaran a bastir amb arguments legals interpretables el guió que des de Ferraz, Gènova i la Moncloa els hi han passat.

El somni d’una altra espanya s’ha esvaït del mapa i només els cínics ho poden seguir plantejant. Zapatero en la celebració de la Constitució espanyola el va acabar d’enterrar per si hi havia algú que encara no se’n havia adonat.