18 de desembre de 2008

Mar negre? No, blau


La creativitat és un dels elements més fonamentals i necessaris perquè qualsevol societat o col·lectiu avanci, creixi i pugui portar a terme els seus objectius.
En canvi la mediocritat és precisament l’element que fa que aquests objectius no es puguin assolir.

Crec que aquesta diferenciació pot ser acceptable per la gran majoria de persones que pugin distingir entre el blanc i el negre, ja que és quelcom elemental.

Si fem un ràpid cop d’ull al nostre voltant ens adonarem de seguida com lamentablement hi ha bastants més elements mediocres que no pas creatius, i aquest fet és preocupant, i més, quan la societat es limita a contemplar-ho i no fa res per capgirar la situació.

Per fer un ràpid repàs només cal comprovar el nivell de gran part del professorat universitari, que més que ensenyar és limiten a passar "el parte" del temari del dia i punt. Em limito amb els professors perquè si haguéssim de parlar dels òrgans gestors l’ordinador al final trauria fum.
Però la lacra de la mediocritat no és una característica només d’alguns professors, no, la lacra arriba a molts àmbits.
Només per dir-ne alguns, direccions dels partits polítics catalans que sembla més que estiguin en un plató de "la noria" que no pas interessats en promoure solucions als problemes dels catalans, o per parlar també dels jugadors del Madrid que es van limitar a caçar a petades a un jugador que els passa la mà per la cara a cadaun d’ells.
No parlo de cap personalitat de nivell espanyol perquè no acabaríem ni desprès de Reis.

La xacra de la mediocritat és lamentable, si, però el que seria un error fóra lamentar-se i tancar-se en aquest mar negre i podrit. Seria un error perquè no s’acaba el món amb el mar negre, sinó que també hi ha altres mars on l’aigua és neta i blava i on les onades tenen força per tombar qui sigui que s’hi oposi.

És per aquest motiu, perquè hi ha gent que s’esforça, que lluita, que no estem perduts en el conformisme. Nosaltres hem de fer com Messi dissabte passat, quan ens fan la traveta, ens hem de tornar a aixecar, una vegada i una altra. I a més, ho hem de fer de la mateixa manera que l’astre argentí, amb creativitat, amb esforç, amb constància, ja que és l’única manera de poder acomplir els nostres objectius.

S’aproximen temps difícils i només si som creatius ens en podrem sortir. Hem de fer com Leo Messi.

2 comentaris:

Andrew ha dit...

Has començat uns 3-4 primers paràgrafs perfectes, però el post ha perdut molt quan has entrat a la dinàmica Van Gaal "Madrid nunca positivo, siempre negativo".

Així que millor em centraré en el paràgrafs objectius.
És ben clar que Catalunya necessita noves idees i creativitat. Jo sempre dic que Catalunya porta 5 anys com la bella durment i algú l'haurà de despertar d'aquest somni tan profund.
I el jovent del país pot desenvolupar perfectament aquest paper.

Un jovent crític i realista, no la gent que forma part de la JSC ni de les JEV que viuen més un núvol que en la realitat.

Fins i tot, crec que a les JERC hi teniu gent molt vàlida per tirar endavant el país. En canvi, molta gent d'ideologia semblant a la meva se'm tiraria al coll per tal expressió, però una cosa són les teves idees i una altra ben diferent és pensar que hi ha altres persones que des de la diferència també estan preocupats per tirar endavant el país.

Pere Sàbat ha dit...

Andreu,

Si, realment desprès de tot el procés de l'estatut(et) el país està en un procés d'adormiment, però desperatarà perquè tot i la somnolència, davant d'una bomba, en principi la gent haurà de despertar.

Sobre la referència que he fet al Madrid, bé algun aclariment. En principi aquest post s'havia de dir "elogi al talent" i havia de comaprar diversos personatges, entre els quals els jugadors del Madrid i Messi. Finalment he variat una mica l'idea del post, però no he pogut, ni volgut, evitar una certa consideració a uns jugadors que dissabte van anar a la caça de Messi, mostrant un dels aspectes que critico en el post, mediocritat.