Visca Espanya, Mori el Nacionalisme

"Visca Espanya, Mort als nacionalismes". Aquesta és la frase que podria il·lustrar l’esmorzar que el fundador del PP, ministre franquista i redactor de la Constitució espanyola, Manuel Fraga ha ofert aquest matí a la capital del Regne d’Espanya.

Fraga ha afirmat al marc d’aquest esmorzar "informatiu" que els nacionalistes s’haurien de penjar d’algun lloc, ja que són contraris a la idea d’Espanya. Seguint aquesta crida a la llibertat i a la democràcia, es veu que tot de "nacionalistes" ja han començat a desfilar a buscar el seu lloc per penjar-se.
Segons algunes fonts, José Maria Aznar s’ha reservat un pont de la M-30, Juan Antonio Samaranch el pont de Martorell, es veu que pensa que així se li perdonarà millor la seva militància tan patriòtica al costat de Franco, Rodríguez Ibarra ha optat per penjar-se amb la seva pròpia llengua, que com que és molt llarga ja farà el fet i per últim també ha transcendit que el mateix Fraga ha optat per fer ús del Valle de los Caidos per dur a terme tan patriòtica acció.

Bé, desprès d’anomenar alguns il·lustres nacionalistes que ja tenen lloc per penjar-se, al tema.

Fraga en aquest esmorzar ha afirmat que te una gran preocupació per l’estatut català, ja que segons ell, va en contra de la Constitució i proposa fer efectiu l’article 155 de la Constitució, aquell que dóna poders al govern per abolir l’autonomia d’una Comunitat. Aquest pas és un gran pas de Fraga, ja que en comptes del 155 podia haver invocat el 8, aquell que atribueix a l’exèrcit la missió de defensar la unitat d’Espanya per la via de les armes, i Fraga l’hagués pogut invocar amb la mateixa tranquil·litat amb la que va firmar les penes de mort durant el franquisme o quan va autoritzar a assassinar els treballadors de Gasteiz, però es veu que ara es conforma amb "només" la suspensió de l’autonomia, que per altra banda no és més que una declaració d’estat d’excepció.

En tot Fraga té raó, el nacionalisme és contrari a la unitat d’Espanya, ja que és el nacionalisme exacerbat que predica el 90% de la societat i la classe política espanyola la que fa inviable la unitat d’Espanya amb totes les nacions que integren actualment, i per poc temps esperem, l’estat espanyol.

Si hi ha un perill per la unitat d’Espanya, a llarg temps, no és pas el sentiment de Catalunya o Euskadi i els o els processos d’increment d’autogovern degut als anomenats "nacionalismes perifèrics", sinó és precisament gràcies al mateix nacionalisme espanyol que amb la seva pròpia manera d’actuar, una manera excloent i imperialista, produeix anticossos a les altres nacions de l’estat espanyol.

I la veritat, no sembla que els cervells grisos ho hagin vist. Els cervells espanyols han optat per l’aniquilació de les altres nacions de l’estat, i per tant han optat per la variant ultra i castrense del nacionalisme espanyol, un nacionalisme que tot i la nova pintura progre i "guai", no deixa de ser el mateix que sempre.

Això si, mentrestant alguns encara busquen algun pont.