5 de desembre del 2008

Llibres de tardor: "El último Catón"


Durant el passat estiu vaig iniciar una sèrie de post’s que feien referència a llibres que anava llegint durant els mesos més calorosos de l’any. Doncs bé, com que encara no he trobat la raó que em va portar a deixar de fer-ho, ho consideraré com un parèntesi dins d’una continuïtat.

Aquestes dues últimes setmanes en els interminables viatges d’anada i tornada amb la RENFE cap a Barcelona i intercalant-se amb els nombrosos treballs que havíem d’entregar com a castell de focs final, m’ha acompanyat un llibre d’aquells que deixen petjada.

"El último Catón". La veritat és que aquest llibre forma part d’un gènere que en els últims anys ha guanyat un nombrós públic, que acompanyat de grans campanyes de marketing, ha sabut crear una escola de lectors fidels. Seguint l’estela de "El codi da Vinci" el llibre escrit per Matilde Asensi ens transporta en una història on el Vaticà, sectes cristianes i un gran misteri s’entortolliguen fins que amb un apoteòsic final es va resolent tota la trama.

"El último Catón" però a més a més de ser una molt bona lectura, ens repta a plantejar-nos moltes coses. A l’última part del llibre els protagonistes, desprès de múltiples proves, reptes, dificultats…., van a parar en una societat completament diferent a la nostra, fet que els porta a reflexionar sobre el ritme i el traç que anem dibuixant en el nostre dia a dia. Un dia a dia que ens impedeix gaudir de les petites coses, però un dia a dia que resulta massa farragós perquè ens plantegem canviar-lo. És precisament en aquest punt on queda perfectament reflectit que amb la literatura és possible aprendre i que com més llegim més lliures i més cultes serem.

El plaer de llegir és immens i més encara si ho fem amb un bon llibre com "El último Catón", encara que sigui entre els viatges amb la RENFE.