13 de febrer de 2010

El Clam


Diuen que a la societat catalana hi ha un “clam” per demanar avançar eleccions. Diuen que en la situació actual cal que ens mengem vuit mesos de legislatura per avançar els comicis. Diuen que no podem esperar més.

Felip Puig, aquell que va dir que expulsarien l’alcalde d’Ascó i que desprès va dir que ell hagués fet el mateix que l’alcalde, s’ha passat els últims dies remarcant una vegada i una altra que el que cal és avançar les eleccions, perquè “hi ha un clam”. Tanta pressa tenen? Tant els costa esperar? Set anys són massa? Doncs tranquil·litat, el que hagi de passar ja passarà.
És cert que CiU va per davant en totes les enquestes, i que la percepció ciutadana és clara, tothom veu que Artur Mas serà el pròxim President. Molt bé, pot ser, però encara falten vuit mesos perquè aquest “pot ser” passi.

Les presses de CiU, dites per la boca del seu número dos, demostren una urgència i una ansietat malaltissa per poder tornar al lloc d’on, com Marta Ferrussola va dir, “els havien robat” l’any 2003.

Però més enllà d’aquesta pressa indissimulada que CiU demostra, un altre element que els porta a insistir tant en l’avançament electoral, és la d’impedir que el Govern acabi d’aprovar les seves lleis estrella. CiU de cap manera pot permetre que just al final de la legislatura s’aprovi, per exemple, la Llei de Vegueries quan ells en 23 anys van ser incapaços de plantejar una divisió territorial i d’aplicar un model català propi. No pot ser que “aquests que no saben governar” facin el que “els de sempre” no van poder fer en un quart de segle i amb tres majories absolutes. Tampoc pot ser que el Govern “i d’aquests d’Esquerra” aprovin la Llei del Cinema, una llei que aposta per fer del català una llengua normal en aquest sector. No pot ser i per això surt el Pujol Jr. a dir pestes de la llei perquè “imposa el català”. Sona molt Camacho, no? I clar, tampoc es pot donar suport a la Llei de Consultes perquè si el gran argument de CiU durant els últims set anys ha estat que Esquerra és més espanyola que el Vidal-Quadras, no es pot deixar que ara aprovin la llei que permetrà fer referèndums!

CiU en comptes de vetllar pels interessos del país donant suport a les Vegueries, al cinema, al català, a les consultes i al dret a decidir, prefereix votar en contra a aquestes lleis per simple interès particular, tactisista i electoralista. CiU demostra una vegada més, com ja va fer amb l’estatut, que l’únic que li interessa és tornar a La Generalitat al preu que sigui i com sigui.

Ah però és clar, hi ha un clam per avançar les eleccions, me’n oblidava.

3 comentaris:

Eduard ha dit...

M'han agradat aquests tres últims posts. M'ha agradat també, en els dos anteriors, la part corresponent d'autocrítica.
Uns quants amics meus van estar fa sopant, a casa d'un d'ells, amb Felip Puig (sembla que això forma part de la precampanya)i van sortir bastant desencisats per la falta d'ambició i de voluntat real de fer canvis. I això que el Puig en teoria és dels més "sobiranistes".
Entre això, el desgast d'Esquerra i l'espectacle lamentable del Carretero, ho tenim cru perquè l'independentisme avanci amb garanties...

Albrock ha dit...

Que ets demagog Pedro...

Pere Sàbat ha dit...

Eduard,

Gràcies per lo dels últims posts.

L'independentisme no avançarà mentre no sapiguem transmetre què farem amb el mentrestant, és a dir, què farem mentre esperem a ser un estat independent. Fins que no plantegem un full de ruta pautat i seriós per aconseguir el referèndum/delcaració d'independència no avançarem perquè no plantejarem una opció clara a la gent.

Ara bé, el que tampoc ens podem permetre és perdre representació al Parlament, per tant el que cal és que hi hagi el màxim de vots possibles per les opcions independentistes amb possibilitats de tenir diputats.

Àlex,

Gràcies però no ho comparteixo. Em pots dir on? Simplement he posat uns exemples de fets que són desconcertants, i que en definitiva no fan més que fer pensar malament.