12 de febrer de 2010

Llei Electoral: Sense Acord


“Carpeta tancada, però sense resoldre”. Així es podria resumir la situació en relació a la ponència del Parlament que havia de redactar la nova llei electoral de Catalunya, desprès de què els diferents partits hagin acordat liquidar-la davant la impossibilitat de poder arribar a un acord.

Que s’hagi arribat a aquesta situació és sincerament trist. No hi ha altra paraula. Els partits han malbaratat una oportunitat per tal de posar alguna eina per frenar el desencís crònic que pateix la societat catalana envers la política. Els partit tenien l’opció perfecte per introduir nous canvis, per apropar els diputats al territori, per empetitir les circumscripcions, per limitar el finançament en les campanyes, per potenciar la participació de la població…. En resum, que tenien l’oportunitat de fer un pas endavant important i no l’han fet.

El motiu que ha portat el final de la ponència, ha estat, com no, el repartiment d’escons a partir de diferents sistemes electorals. Uns defensaven allò tan progre i tan injust de “un ciutadà, un vot”. I dic injust perquè en cas d’aplicar aquest sistema es deixaria a la invisibilitat absoluta més de tres quartes parts del país, ja que només comptaria la província de Barcelona. Per què fer campanya a Lleida o als Pirineus si total hi voten quatres gats? No, això és totalment injust per més progre que soni.
Un altre sistema és el de potenciar les comarques com a circumscripció electoral dotant-les d’un diputat a cadascuna d’elles. Fantàstic! Visca els sistemes majoritaris! El sistema que proposava CiU intentava imposar a Catalunya un sistema majoritari i clarament pensat per ser bipartidista, un sistema a “la restauració”. CiU va proposar un sistema en què en base a les eleccions del 2006 aconseguiria 72diputats!!! Increïble!

El problema de la llei electoral és que es proposi el sistema que es proposi els partits sempre trauran la calculadora per poder projectar quants diputats aconseguiran, i així és impossible arribar a consensos.

És una llàstima que tenint un estudi elaborat per prestigiosos politòlegs, que va ser encarregat per la Conselleria de Governació, no hagi sigut aquest el punt de partida en la negociació. Segur que el sistema que proposava l’informe no satisfaria a la majoria de partits, segur, però en tot cas era un informe independent i pensat simplement per servir al país. Una visió de la qual els diputats catalans han prescindit totalment. Una llàstima.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Pere, existeixen alternatives al "1 ciutadà - 1 vot" a l'estil Israel, ni el sistema ultrabipartidista de circumscripcions uninominals, a l'estil Regne Unit.

Personalment, m'agrada molt el sistema alemany per a l'elecció del Bundestag com a referent per al Parlament de Catalunya, tot i que amb alguna modificació (per exemple, incloure en el vot al candidat de la circumscripció el vot preferencial, que a més, ajudaria a les candidatures a veure les preferències de la seva votància a l'hora de fer pactes post-electorals).