4 de febrer de 2010

L'Homenatge Més Merescut


Ahir vaig assistir a l’acte d’homenatge als represaliats per el Franquisme que es va celebrar a Vilafranca, on es va donar el reconeixement que es mereixen totes aquelles persones que durant la Guerra d’Espanya i en la posterior Dictadura van rebre represàlies per part del Règim Feixista espanyol.

En l’homenatge més d’una vegada es va repetir una frase: “Aquest acte arriba tard”. I tant. Que desprès de més de 30 anys de la mort del dictador fins ahir no s’hagués homenatjat i agraït a totes aquelles persones la seva lluita i el seu coratge no té perdó. Que s’hagi hagut d’esperar més de 30 anys en una teòrica democràcia per donar les gràcies i reivindicar les vides dels que van lluitar per la República, per la democràcia i per la Generalitat durant tants i tants anys no té nom. Potser és perquè, contràriament al corrent oficial, la transició no es va ser tant modèlica com algú s’entesta a fer creure.

Ahir es va fer un acte d’homenatge a unes generacions que va perdre els seus somnis per culpa de la Guerra i la dictadura. Ahir s’homenatjava als joves que van haver d’anar al front i no van tornar, als que tot i tornar és com si s’haguessin quedat enllà a les muntanyes o als que simplement van haver de refer una vida enterrant les seves il·lusions. Però també a aquells que prenent consciència de la lluita van escollir entrar a la clandestinitat i a una vida incerta en què no se sabia què passaria ni al cap d’una trista hora combatien la dictadura. Als que van sortir a manifestar-se i a córrer davant dels grisos o als que participaven en els partits il·legals i repartien propaganda antifeixista. I sobretot als que per el seu compromís amb les idees de democràcia i Catalunya van anar a la presó.
Tot ells ahir van rebre l’homenatge d’un poble que no vol oblidar, perquè ja diuen que qui oblida perd la identitat, i ahir a l’Auditori va quedar clar que Catalunya no vol oblidar.

L’acte arribava tard, sobretot per als molts que ja no hi eren. Però tanmateix, més val tard que mai, i ahir es va fer justícia amb una gent les quals la gran transició va intentar fer veure que no havien existit mai.

Cap comentari: