Vocació de Majoria

L’independentisme creix, això és una evidència. Però també ho és que actualment no és majoritari a la societat. Dir el contrari seria enganyar-se. Ara mateix davant l’ocàs de l’autonomisme i quan l’esperança d’un estat federal s’ha esvaït, costa d’entendre com és que l’independentisme encara no és majoria. De causes n’hi ha moltes i diverses, però una de les que més ha treballat per impedir-ho ha estat la pròpia la voluntat de ser minoria. L’independentisme competeix contra ell mateix en una espècia d’infantilisme purità per veure qui és més que l’altra. Greu error. La tàctica del jo més que tu, només porta a la marginació i a la minortizació. L’independentisme només podrà ser una alternativa viable i creïble quan es vegi com un projecte de suma. L’independentisme ha de tenir vocació de majoria, i per això és imprescindible que sumi i que pugui arribar a totes les capes de la societat.

El projecte és prou ample i divers perquè des de diferents visions ideològiques s’avanci cap a l’autodeterminació, però només serà possible si es vol ser “majoria”, si per contra ja ens està bé anar per el món proclamant que “la nostra visió” és la millor només es farà endarrerir i aturar el moviment.

Pels Països Catalans el més important és que avui hi hagi més independentistes que ahir ja siguin d’Esquerra, Reagrupament, Convergència, Cup, JERC… és igual, l’important és que tot i les diferències, que hi han de ser, es pugui arribar a ser majoria. I per això s’ha de superar l’infantilisme i passar a tenir vocació de majoria.

article publicat al 3 de Vuit