Fi de la campanya

Avui acaba la campanya electoral de les eleccions europees, unes eleccions que s’hauran caracteritzat sobretot per no parlar de l’àmbit per el qual se celebren els comicis, ja que durant els quinze dies de campanya ha primat la bronca intraestatal que no pas les propostes sobre la Unió.
La campanya en termes generals ha estat avorrida. Els grans debats s’han centrat en temes estatals o nacionals, dirigint a un desolat segon plat el debat europeu.
Durant els quinze dies s’ha escoltat molt termes com "falcón", "corrupció", "primàries"…. Tot d’inputs més centrats a la política interna que no pas pensant en Europa.

Les campanyes dels dos grans partits espanyols, PP/PSOE, han estat centrades en aquest paradigma. Fer de les eleccions europees una segona volta de les generals del 2008. El PSOE pretén donar un nou cop de força i estabilitzar-se guanyant els comicis, i el PP intenta presentar les europees com la primera pedra per fer saltar Zapatero i recuperar la Moncloa.
En l’àmbit espanyol IU té poca cosa a fer, i més presentant candidats tan pèssims com el Willy Meyer- només cal veure els spots electorals-. Per altra banda totes les enquestes donen per fet que els ultranacionalistes de UPyD entraran per primera vegada al Parlament Europeu.

A nivell nacional la campanya tampoc és que hagi sigut cap cosa. El PSC fent gala dels seus principis ideològics, i ha presentat una campanya encarada a la por a què guanyin els altres. Per què fer propostes si ja hi ha el PP? Per què fer propostes si al final voten més del 80% dels cops igual, igual que el Sarkozy o el Berlusconi? Les propostes, es veu, les deixen per "la dreta", mentre que ells es dediquen a fer campanya.
Per la seva banda CiU ha fet una cosa que feia molt de temps que no feia, presentar un candidat decent. Ramon Tremosa va ser triat per poder fer forat a l’electorat d’Esquerra, un fet que a priori podia aconseguir. Dic a priori perquè finalment Tremosa ha fet la típica campanya de CiU, moderada, tranquil·la…és a dir, poc que oferir als votants desenganyats d’ERC i més encara fent declaracions del tipus "jo mai he dit independència" o "la millor situació és un govern de CiU aquí i un del PP allà".
Esquerra per la seva banda ha presentat un candidat també independent, Oriol Junqueras. La campanya d’Equerra ha marcat un canvi en les anteriors, s’ha ressaltat molt més el candidat, s’han canviat els colors, s’ha modificat el disseny dels actes… tot de noves formules per intentar aconseguir uns bons resultats.

A la campanya li queden poques hores, poques hores abans no s’entri a la jornada de reflexió. A aquesta s’hi entrarà amb els sondejos al cap, unes prediccions que donen la victòria, justa, al PP, una baixada al PSOE i IU –Romeva es pot quedar fora del Parlament-, una tendència a l’estabilitat per CiU i una pujada, poca, de la coalició d’Esquerra que pot fregar el segon diputat.

En definitiva, avui acaba una campanya en què ha primat la discussió interna més que no pas els debats europeus. Potser perquè cap dels grans partits creu en Europa ni té un projecte propi. Una llàstima.