PSquè?

Una de les habilitats dels quinta-columnistes de qualsevol causa és la de passar desapercebuts, la de passar com un més de la multitud, i des de dins d’aquesta col·lectivitat, treballar incansablement per abolir tal comunitat. Saber-se contrari a la majoria però, haver d’actuar com si es pertanyés a aquesta, sovint és complicat, difícil, feridor. Aquest fet porta a fer certs actes en pro de guanyar-se el suport de la població amb un discurs que pugui ser acceptable per la majoria de la població, però a la pràctica fer quasi tot el contrari al que es diu. Per resumir-ho: Fets no, paraules.

Deia que els quinta’s feien servir un discurs que podia assumir una gran part de la població, un discurs simplista. El discurs més simple que hi ha és el de la por. El de "ell és pitjor que jo", per tant, vota’m.
Aquest discurs és el que ha utilitzat el PSC des de fa cinc anys. Cinc anys des del "si guanya Zapatero, guanya Catalunya" passant pel "si tu no hi vas ells tornen" i acabant amb l’europeu "ells també volen canviar el món". Discurs simple d’acabament del món si no guanyen els nostres.
Aquest discurs però també fa incursions a allò àmpliament acceptat per la població, com és en el nostre cas la defensa de Catalunya: "Te queremos mucho José Luis, pero queremos mas a Catalunya". Això ho deia el President Montilla al Congrés del PSC de l’estiu passat. Ho deia desprès d’haver aconseguit 25 diputats a les eleccions al Congrés, ho deia quan no s’havia efectuat cap traspàs de competències, quan no hi havia acord del fiançament, quan l’estatut continuava empresonat al TC… Segons Montilla el PSC s’estima molt Catalunya, doncs bé, què ha canviat des de l’estiu passat? Res.

La pregunta a fer és, per què no ha canviat res? Una de les possibles respostes, i sincerament crec que és la correcta, és perquè el PSC s’estima més Zapatero (Espanya), que Catalunya. Per això no utilitza els seus diputats a Madrid en defensa del finançament o del català, per això té un ministeri tan important per Catalunya com és el de Defensa, per això impedeix les transferències de beques per els estudiants, per això manté el control del Castell de Montjuïc per part de l’exèrcit…

La veritat és que ja n’hi ha prou. Prou d’aquesta xacra que és el PSC, un PSC que l’únic que li interessa és mantenir el país amnèsic sense projecte de futur, on l’únic important sigui poder anar a fer la birra desprès de treballar, estil Andalusia i mantenir Catalunya talment com una província més del Regne d’Espanya.
Per què, quin és el projecte del PSC? L’Espanya plural? Sí? Segur? Llavors per què voten al costat del PP en contra del català a Madrid o també en contra i amb el PP contra el concert econòmic? Llavors per què no s’imposen en la negociació del finançament? Per què?

Mantenir el discurs simplista durant molt de temps costa, i sembla que - per fi - cada cop més catalans comencen a veure el doble joc del socialisme "català". Ara cal fer-ho extensiu a la majoria de la població, per poder alliberar-nos d’aquest mal endèmic que Catalunya pateix.