
Aquest és el pla actual en el que ens trobem. La santa trinitat social que ens
vigila i que pretén acompanyar-nos els propers anys. De moment no es veu el
final del túnel on hem entrat. I això és perquè la forma de sortir-ne sembla
que ni hi és ni se l’espera. Alternatives n’hi ha, però no van a l’alça en el
mercat de valors. Amb tot caldria que fos quina fos la manera, aquesta es fes
seriosament.
L’atur és la lacra més gran que tenim, cert, però aquesta
circumstància no hauria de condicionar el desenvolupament del país. Prometre
llocs de treball en cap cas hauria de servir per tirar endavant projectes
nocius que alteren el territori.
Des del Govern de la Generalitat sembla que volen
perdre tota la dignitat que els queda perseguint l’amo dels Casinos de Las
Vegas perquè s’instal·li al Baix Llobregat. Però no diuen que Nevada és l’estat
dels EUA amb més atur o amb una pitjor escola pública. Aspirem a això? I al
Penedès continuem tenint l’amenaça del Cim-Logis Penedès que no s’ha esvaït
sinó tot el contrari gràcies a l’argument que crearà feina. Com deia Josep
Ramoneda al diari ARA “creix un nou populisme consistent a utilitzar els
aturats com a coartada per defensar l’indefensable”.
article publicat a "El 3 de vuit"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada