Aquesta setmana bona part de l’atenció informativa ha estat entorn dels moviments que es produïen a la casa gran del nacionalcatolisisme. Ortega Lara deixa la militància, San Gil no repeteix com a "baronessa" a Euskadi, manifestacions a la seu central del partit nacionalista contra Rajoy….En aquests moments el PP es troba navegant entre dues aigües. Per una banda Rajoy intenta modernitzar el partit, i per l’altra els ultra ultres de sempre no volen deixar de banda els ideals que han estat defensat durant els últims vint anys.
Sobre Rajoy però, convindria deixar clares un parell de coses. Rajoy no està fent un gir centrista ni res d’això, Rajoy no és pas moderat, Rajoy és un nacionalista espanyol tant com l’Aznar o el Mayor Oreja i també tant de dretes com l’Aguirre o el Cascos. Això sí, és més "normalet" que els "ultra sur" de la tropa azanriana.
De resultes de tot aquest "tinglado" en pot acabar sorgint una escissió ultra dretana del PP. No seria d’estranyar, tot i que tampoc és el més probable, això si, als capos del corrent essencialista dels conservadors no els hi tremolarà el pols a l’hora de fer-ho, saben que tenen 10 milions de vots que elecció rere elecció els ratifica en la línia seguida. Davant d’aquest fet qui podria tenir problemes seria el sector de dreta de Rajoy que hauria de competir amb el PSOE, i també IU que es veuria desplaçada per la posició més esquerranosa del PSOE.
I Catalunya? Ens beneficiaria aquesta teòrica escissió ultra? Podria ser. Si es produeix el trencament, el PP quedaria partit en dues parts i per tant el seu pes reduït, comptant que a Catalunya poca cosa tenen a fer, sí, ens beneficiaria. A més a més el PSOE perdria l’argument fals de la por al PP. Un PP sense opcions no tindria la força per arrossegar tanta gent a votar l’unionisme sociata.
Caldrà veure com evoluciona tot, però és clar que els ultres dels ultres s’estan movent. Només em sap greu per una cosa la situació del PP. Em sap greu per als Godó i els Planeta, ells que tan incansablement han intentat que hi hagi una escissió a Esquerra, ara se la trobaran a casa seva. Una llàstima.
Entrades
3 comentaris:
Esperanza, San Gil, Ortega Lara, Rato, Mayor Oreja, Elorriaga...
Són moltes veus crítiques dins el PP.
Rajoy parla de modernització i renovació. Totalment d'acord amb ell, però com que es necessita una renovació, ell no és el candidat ideal per dur-la a terme.
Ell ha demostrat ser un polític perdedor davant la mediocritat zapateriana.
Ara més que mai, el centre dreta espanyol en necessita un canvi d'estratègia i de líder. Una cara nova que inspiri unitat i aires nous en la política liberal espanyola.
PD: Rajoy no és tan moderat i centrista com el pinten des de Prisa i la "pública" TV3. Simplement, es tracta d'algu que es vol mantenir costi el que costi al seu seient de Gènova.
Andreu, moltes d'aquestes "veus crítiques" volen seguir amb la mateixa estratègia inútil de comfrontació però amb un líder diferent... Si a això se li'n diu canvi, anem bé.
Fins que el PP no demostri una certa maduresa, es deslligui d'arguments propis de l'autoritarisme arcaic i admeti la possibilitat d'arribar a pactes amb partits "perifèrics", mai hi ha haurà a Espanya el centre dreta que cal perquè el país funcioni. I això vol dir que hi haurà PSOE per molts anys. Vosaltres mateixos.
Ah i renovació no vol dir abandonar principis liberal-conservadors per acostar-se al PSOE, vol dir abandonar postures anticatalanes pròpies de gent com Lerroux.
Andreu,
El PP és la reliquia per exel.lència d'europa. Ni amb Rajoy ni amb ningú altre podrà transformar-se en un partit normal, dit d'altre manera, democràtic. Un partit que no condemna el franquisme no mereix i que se'n parli. Ni amb Rajoy ni amb cap altre.
Àlex,
Les postures anti demòcrates i anti catalanes del PP formen part del seu ADN, i l'ADN en principi no es pot modificar per molt que es vulgui.
Publica un comentari a l'entrada