10 de juliol del 2008

Sàhara Sí, Catalunya No


Avui a la tarda se celebra a Vilafranca una xerrada sobre el Sàhara Occidental que ha estat organitzada per Esquerra, Iniciativa, Convergència i el PSC. És normal, davant de tot el que ha hagut de suportar el Sàhara i amb les pèssimes condicions en què es troben, és natural i lògic que les forces polítiques democràtiques, les que no ho són no han participat a l'acte, donint suport a aquesta xerrada i al dret del Sàhara a l'autodeterminació.

El Sàhara, de la mateixa manera que el Tibet, desperta tot d'adhesions de tota l'estructura dependent de Catalunya, molta gent que defensa el dret del Sàhara i del Tibet a la seva llibertat, el nega per la seva pròpia terra.
No entreré en intentar compendre el per què de tal actitud, perquè segurament simplement aquesta gent se sent espanyola i punt, però el que si que fa certa gràcia és que diversos partits que estan en contra de la independència de Catalunya siguin uns brillants defensors de les independències saharauis i tibetanes. Tant el PSC com Iniciativa sempre s'omplen la boca amb paraules grandiloqüents quan es tracta el tema del Sàhara i del Tibet, i la seva gent s'apunta, i fan molt bé, a l'acolliment de nens saharauis a l'estiu. Pel Sàhara tot, però per Catalunya no.

Amb això, i que quedi clar, no estic dient que la tasca social que es porta a terme amb l'acolliment no s'hagui de fer, al contrari s'ha de fer i potenciar. El que vull dir és que com a demòcrata no entenc que s'estigui disposat a donar la paraula a saharauis i tibetans i no als catalans, el que vull dir és que com a ciutadà no entenc que és vulgui el millor per als saharaius i tibetans i no ,també, per als catalans, el que no entenc és que com a militant d'esquerres es defensi la igualtat per a saharauis i tibetans i no, també, per als catalans.

No entenc en definitiva, el perquè queda "progre" defensar que el Sàhara i el Tibet, com a nacions que són, sí puguin celebrar i decidir el seu futur via referèndum i en canvi Catalunya, com a nació que també és, no pugui.

Deu ser el doble llenguatge del nou progressime "guai", que no deixa de ser antic i d'arrel estalinista.

2 comentaris:

Bernat Villarroya i Garcia ha dit...

Hola Pere,

Recorda que sempre que el Parlament de Catalunya s'ha pronunciat sobre el dret a l'autodeterminació Iniciativa hi ha votat a favor.

Des de sempre ICV (i abans el PSUC i l'ENE) ha defensat el dret dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya a decidir lliurement el seu destí.

Precisament això, el dret a l'autodeterminació, és el que es demana pel poble saharuí.

Salut!

Pere Sàbat ha dit...

Bernat,

Dius que sempre que el Parlament s'ha pronunciat a favor de l'autodeterminació Iniciativa hi ha votat a favor, bé en l'última vegada no va ser així, ja que la proposta només va rebre el suport d'Esquerra.

No pretenc posar en dubte el compromís de IC-V amb el dret a l'autodeterminació, ara bé, si mal no recordo en la xerrada del Sàhara, tal i com va dir un dels ponents, el que es reclamava era el dret de tots els pobles a esdevenir un estat independent, per tant el que es defensava era l'aplicació del dret i no només la defensa d'aquest.

I per últim, l'ENE igual que el seu predecessor NE, mai va tenir diputats com a partit pròpi, la seva diputada dins Iniciativa que venia de NE, defensava la independència.

Salut!