7 de juliol del 2008

Endavant President!


La moció no ha prosperat, i per tant, el President Laporta continuarà com a màxim representant del club més important del país.
La moció no tira endavant, no, però el que no deixa de ser cert, és que la moció ha tingut un ampli ressò i que ha estat compartida i recolzada per una gran majoria de socis, tal i com demostra el 60’6% de Sí que hi va haver ahir al Camp Nou.

Aquest alt percentatge de recolzament a la moció ja va disparar ahir tot d’opinions sortides de les negres boques godonianes que reclamaven que el President dimitís, ja que no tenia el suport majoritari de la massa social blaugrana. Aquesta intoxicació ve a ser una més de les que Laporta ha patit en aquest procés, un procés en què el Grupo Godó ha fet servir tota la seva maquinària mediàtica per intentar fer caure al President Laporta.

No deixa de ser curiós que els mateixos que des de fa anys i panys lluiten per la dependència absoluta del país i per l’extermini de l’independentisme democràtic d’Esquerra, ara s’hagin llençat en massa en contra de Laporta. Aquest fet es deu a que els Godó, i tot l’stablishment dependent, saben que Laporta significa un canvi en la societat catalana, saben que Laporta no combrega amb rodes de molí, saben que Laporta sap què vol i com aconseguir-ho, i saben que Laporta és un element que desprèn aire net en un país viciat de porqueria.

Laporta ha estat el millor President de la Història centenària del club, Laporta ha retornat el prestigi perdut al Barça, Laporta ha retornat els èxits perduts a la massa blaugrana, Laporta ha edificat de nou els valors del que significa ser del Barça, Laporta a modernitzat el sentiment de catalanitat de l’ADN del club, Laporta a posicionat el Barça en l’esfera internacional, Laporta ha sanejat un club que estava en situació de fallida, Laporta ha construït un club capdavanter.

Laporta segurament és, per darrera de Josep Sunyol, el President que més ha entès la correlació fortíssima que hi ha entre el sentiment barcelonista i el sentiment catalanista. Laporta ha sabut entortolligar-los de manera subtil, però de manera ferma, tal que avui és indestriable parlar d’un sense parlar de l’altre.

Laporta desprès d’aquest accident en forma de moció, ha de continuar, i ho ha de fer de forma enèrgica, ho ha de fer de forma convençuda, ho ha de fer de forma convincent. Laporta té l’oportunitat d’acabar el seu mandat presidencial brillantment, i per fer-ho haurà de recuperar la il·lusió que desprenia al 2003, haurà de modular les formes en alguns moments, haurà de tornar a emocionar, haurà de consolidar aquest nou projecte esportiu.

Laporta ahir a la roda de premsa es va mostrar serè, convincent i pròxim, ara Laporta ho haurà de continuar fent, ara Laporta no té marge d’error, ara Laporta haurà d’exercir de President, de President que és i serà.

Ànims, i com deia el President en l’acte de tancament de campanya: Visca el Barça i Visca Catalunya Lliure!

3 comentaris:

Maiol Sanaüja i Soler-Rossell ha dit...

Una abraçada des d'El Caire, Egipte.

PS: Canvia l'enllaç >> www.maiol.cat

Pere Sàbat ha dit...

Maiol,
Ara mateix ho canvi-ho. I Bones vacances i compte amb la calor!

Anònim ha dit...

Sí, sí, que segueixi...
Vols que segueixi perquè el veus com un polític fidel a les teves aspiracions. Però perdona que et digui que ens trobem al món del futbol i no a lapolítica. Amb la seva acció, perdrà cada dia més socis arreu d'Espanya. Per tot això, els madridistes volem més Laporta i més fracasos culés.