28 de juliol del 2008

Obama for President of Europe


Si en les eleccions americanes hi poguessin votar tots els ciutadans del món, el despatx oval de la Casa Blanca ja tindria inquilí: Barack Obama.

No deixa de ser curiós que sempre els europeus es decantin majoritàriament per el candidat demòcrata per davant del republicà, aquesta preferència va tenir el seu punt àlgid en les eleccions del 2004 on més del 70% dels ciutadans de la Unió volien John Kerry com a President nordamericà.

Els europeus normalment ja són més proclius a donar suport al partit demòcrata, segurament perquè els demòcrates encaixen més en el centre europeu, un centre que és sensiblement més dretà als Estats Units, i que per tant poden fer forat en més capes de la població, des de socialdemòcrates fins a liberals passant fins als conservadors moderats.

Qualsevol candidat demòcrata doncs compta amb un gran suport a Europa, però en aquestes eleccions el bum ha sigut espectacular, per no dir alguna altra cosa.

La gira europea de Barack Obama ha sigut altament beneficiosa per el candidat, sobretot perquè així ha pogut reforçar un dels punts febles de la seva campanya, la política exterior. Però més enllà d’aquest fet no hi ha paraules per descriure el míting que Obama va celebrar a Berlín.

Obama va fer el míting davant del monument de la victòria, ja que les autoritats berlineses li van denegar l’autorització per fer-ho a la Porta de Brandenburg amb l’argument de què la Porta només és per a discursos de caps d’estat. Independentment del lloc on es fes era previsible que la resposta berlinesa fos massiva, però les expectatives van ser això, expectatives. Més de 200.000 persones van omplir el passeig per poder seguir el discurs d’Obama. Obama no va decebre i va oferir un discurs carregat de bones intencions, Obama va fer un discurs ideològic, un discurs com els que ell broda, un discurs d’esperança.

Fa unes setmanes el diari AVUI es preguntava qui seria la persona adequada per poder presidir en un futur la Presidència permanent de la Unió Europea. Per trobar-lo va oferir una sèrie d’articles on es presentaven diversos candidats per fer-ho.

Dels candidats que va proposar el diari el guanyador va ser clarament la Cancellera alemanya Àngela Merkel amb el 30% dels vots. Alguns dels altres candidats eren Barroso, González, Juncker, Solana, Blair, Halonen i algun altre. Crec però que cap dels proposats seria l’elegit, crec que cap dels proposats resultaria escollit pels europeus si poguessin.

Estic convençut que Obama seria la persona que la majoria dels ciutadans voldrien com a President de la Unió.

3 comentaris:

Andrew ha dit...

Doncs, aquí hi ha un europeu que prefereix McCain. I a l'enquesta de l'Avui vaig votar pel SuperSarko.
No ens enganyem, Europa sempre ha tirat cap a l'esquerra... en canvi, els nordamericans han seguit el camí oposat.

Pere Sàbat ha dit...

Andreu,

Aquesta disfunció es deu a que als EUA el centre està molt més tirat cap a la dreta que a Europa, per això aquest canvi de criteri, entre d'altres raons.

Anònim ha dit...

http://www.cronica.cat/noticia/El-catala-se-sentira-als-despatxos-de-Barack-Obama

Lo bo, però, són els motius pels quals han estat triats aquests dos catalans per formar l'equip electoral del candidat demòcrata. Faran la seva tasca i també... l'assessoraran sobre qüestions llatines!!! XDXD Qusquo tandem abutere, mr. Obama, patientia nostra?