3 de setembre del 2008

Comencem amb el cens, acabem amb Fraga


A vegades les persones cometem errors relacionats en com fem les coses, per exemple quan treballem profundament en aconseguir un objectiu fora dels nostres límits i en canvi no fem el mateix a casa nostra.

Hi ha persones, però que són proclius a cometre aquest tipus d’errors, com per exemple el jutge espanyol Baltasar Grarzón. Garzón en els últims anys s’ha caracteritzat per iniciar processos judicials per portar davant la justícia els dictadors i els col.laboradors de règims totalitaris sobretot de sud-amèrica.

Trobo molt correcte que diferents jutges iniciïn accions per processar criminals feixistes com ara diversos personatges xilens o argentins, persones que van estructurar i dissenyar els règims de terror que van causar la mort, l’assassinat o la desaparició de milers i milers de ciutadans, els quals el crim que havien comés era tenir idees, ideals.

Garzón ha estat el campió d’aquests processos. Garzón es va estrenar amb Augusto Pinochet a finals del 90 i últimament ha iniciat nous processos. Aquestes accions han rebut en gran part l’aprovació de la població, però aquest fet no ha impedit que també hi creixin crítiques. Crítiques no per iniciar el procés, sinó per l’oblit de Garzón de començar a netejar la casa propia abans d’anar a les dels altres.

Perquè, amb quina cara es podia presentar Garzón a Xile i proclamar que els cirminals feixistes havien de ser jutjats quan al seu estat els criminals continuen “como pedro por su casa”? Realment ha costat molt, molt i molt, però sembla que finalment comencen a produir-se fets que permeten ser una mica optimistes. Garzón ha demanat a les institucions i associacions de la memòria històrica que aportin un cens de les persones desaperagudes i afusellades durant la Guerra d’Espanya i la dicatdura franquista per tal d’iniciar processos per identificar els responsables d’aquests crims.

Aquesta decisió, evidenment, ha obert de nou les factures i les ferides de la societat espanyola, fet que no ha d’estrenyar si es té en compte que durant la mal dita transició no es va fer res per tancar-les.

Tot de dirigents post-franquistes s’han afanyat a dir pestes d’aquesta acció judicial, com per exemple Mariano Rajoy que ha declarat que “no soy partidario de reabrir heridas”, fent gala del discurs del seu partit quan es tracta de recordar el passat de l’estat espanyol. Més explícit ha estat l’exvicepresident del “Gobierno de España” Jaime Mayor Oreja que ha afirmat que aquesta iniciativa “es como tirarse piedras sobre nuestro tejado”. Aquestes declaracions es poden agafar des de dos punts de vista.

Per una banda es pot considerar “nuestro tejado” com a Espanya i per tant Mayor Oreja demostra una vegada més que la divisió entre les dues concepcions d’Espanya, això si totes nacionals, és plenament actual. Així com que per un gran majoria de la població espanyola, continua inalterada la idea d’Espanya amb la del franquisme. Per altra banda es podria considerar que “nuestro techo” fa referència al PP, i que per tant iniciar un procés per trobar els culpables dels assassinats i crims contra la humanitat que es van cometre durant la Guerra i la dicatadura, faria que la meitat dels dirigents del partit, que no ha condemnat la dicatdura, anéssin directament a la presó.

La recuperació de la memòria històrica és un tema que continua i continuarà creant polèmica, ja que per uns sempre serà un aspecte que els incomoderà perquè qüestiona el seu pensament polític a més de la seva trajectòria vital, i per altres serà simplement un element de dignitat i de necessitat per recuperar un passat que uns van decidir mantenir en l’oblit.

Tot i la Llei de Punt i Final que va aprovar el Govern del PSOE amb la complicitat traïdora de CiU i ICV (amb el suport parcial del PP en un punt), és d’agraïr que es comencin a iniciar processos, que comencen per la llista de cens dels afusellats i que ha d’acabar en portar davant dels tribunals els pocs dirigents franquistes que en cara queden responsables de tantes i tantes morts.

Si Garzón no sap per on començar, li dono uns quants noms: Martin Villa, Juan Antonio Samaranch, Manuel Fraga i finalment... el 6 de gener.

Què, comencem?

2 comentaris:

Andrew ha dit...

Posar al mateix sac a gent com Samaranch o Fraga és un error.
Samaranch és un persona reconeguda i aclamada allà on va per la seva gran tasca al COI. I sense ell, Barcelona no hauria tingut mai uns Jocs...

De Garzón te'n dono la raó perquè en comptes d'anar fent netejes a l'estranger, podria mirar-se al seu propi malic.
Li esperen gent com Fraga, el terrorista Felipe González amb la tropa dels GAL, José Luis Cebrián, el marit de la Preysler, etc.

Dels Reis prefereixo no opinar molt. Jo no sóc monàrquic ni defenso la Monarquia com a institució a pesar que reconec que el Rei va tenir un gran paper en la Transició a la democràcia i en abolir el cop feixista del 23F.

PD: He d'interpretar una de les opcions de l'enquestes com una indirecta ben directa?

Pere Sàbat ha dit...

Andreu,

Crec que posar Fraga i Samaranch al mateix sac és un element que demostra coherència. Samaranch si va ajudar a que BCN tingués els JJOO, però aquest fet li ha de perdonar ser complice d'un règim feixista que és responsable de milers i milers de morts? Per més bé que ho hagi fet al COI (cosa discutible) Samaranch va ocupar llocs de gran responsabilitat durant la dictadura, per tant ha de ser jutjat.

En quan a la tasca al COI, només dir que és gràcies a aquest personatge que Catalunya no ot participar als JJOO. Un gran home, sens dubte.

Sobre Garzón, molt d'acord.

I sobre els reis, home, ell és per llei l'Hereu del règim feixista, i per tant també és responsable del que va passar, ja que quan ell era cap d'estat es van afusellar diverses persones a més de inomerables tortures... Per tant també és culpable.
Sobre la seva participació durant la "transició" i el 23-F, doncs què vols que et digui. Ell és complice de què els dirigents franquiestes puguin continuar les seves vides sense cap problema amb les lleis d'amnistia i amb la recent de punt i final. A mi m'agradaria que s'investigués més a fons tot el que va passar aquell 23-F, perquè segurament ens enduriem una gran sorpresa.

En fi que tant Fraga com Samaranch com els de la corona s'haurien d'asseure un dia davant d'un jurat perquè els hi llegisin la cartilla durant el franquisme.

PD: L'opció no era cap indirecte/directe, simplement buscava una opció gamberra, i he triat aquesta. L'altra opció era "sí però sense Carretero".