25 de setembre del 2008

Els empresais també compten


Ens torbem novament en un estat en què el país es juga bona part del seu futur, mentre es mantinguin les condicions actuals en matèria estatal, ara el moment clau passa pel finançament.
En la negociació del nou sistema de finançament i en el seu desenvolupament s’ha exigit molt a la classe política, com no podria ser d’altra manera, però en canvi poc o gens s’exigeix a la resta d’agents de la nostra societat.

Caldria recordar que el finançament és un tema que ens afecta a tots d’una manera molt més visual que per exemple l’estatut, i que a més és vital de cara la construcció d’un país que pugui encarar en plenes garanties el futur.

És per aquest motiu que s’hauria d’exigir a tots els estaments de la nostra societat civil que es comprometessin en la defensa del nou sistema de finançament, és evident que el pes de tot plegat l’ha de dur qui representa la població, però no es pot permetre la inhibició de certs sectors o la col·laboració traïdora d’aquests amb els postulats contraris als interessos del país, perquè com he dit el finançament és cosa de tots.

És per això que no s’acaba d’entendre la posició final de la Cambra de Comerç de Barcelona donant per bona la proposta de Solbes de tant sols 1,700 milions d’euros de finançament per Catalunya, i menys amb l’argument de què ara cal responsabilitat perquè estem en temps de crisi econòmica. Tampoc s’entén ja que suposa rebaixar més d’un 50% les reclamacions de la mateixa Cambra a inicis d’estiu quan posava el llistó a més de 3,500 milions, fet que demostra el poc sentit comú que regna en aquesta entitat.

Els empresaris i les seves organitzacions són un element bàsic per a qualsevol país, també el nostre, i per tant han de ser una peça més de l’entramat civil que el forma. Els empresaris ajuden a crear riquesa i a fer funcionar el país correctament, per això encara és més difícil d’entendre aquesta rendició tant alarmant de l’empresariat català.

Entenc que no entenen que sense nou finançament, el finançament de fireta de l’estatut de Mas i ZP però infinitament millor que l’actual i que la proposta de Solbes, és bàsic perquè Catalunya avanci i creixi econòmicament, i entenc que si Catalunya avança, ells també ho faran.

La dignitat és una cosa que es perd fàcilment, i més quan es va cap a Madrid, i el sentit comú és el menys comú dels sentits, però la Cambra s’equivoca en un terme que és essencial. La responsabilitat en aquests moments no es demostra renunciant a un nou sistema de finançament adduint temps de crisi, la responsabilitat actualment es demostra sent ferm en les reivindicacions d’un bon finançament per Catalunya, perquè sinó és així els serveis socials començaran a retallar-se i les prestacions a disminuir, i això no es pot permetre en un país pretesament desenvolupat i que aspira a ser competitiu.

Hem d’anar junts pel finançament, el finançament som tots, i malauradament ja hem tingut la primera renúncia. La dels empresaris.

3 comentaris:

Andrew ha dit...

És que el propi Estat en temps de crisis no pot fer front a les exigències catalanes ni al mateix finançament de fireta de la baixada de pantalons a la Moncloa.
Estem pagant les conseqüències d'una mala gestió del tripartit i de CiU durant l'època de l'Estatut.
Com a mínim, en aquell temps, encara semblava que els d'ERC tenien dignitat per defensar en allò que ells creien que era millor pel país i tenien la valentia de dir NO.

genis.sabat ha dit...

Certament el problema recau en la nostra actitud de catalans victimistes...

Potser convindria imitar (a nivell positiu, és clar) el mètode d'actuació del Pais Basc. Enlloc de que l'estat decideixi què hem de donar, hauriem de ser nosaltres, els catalans, els que hem de decidir què oferir a la resta de l'estat d'acord amb el que necessitem nosaltres.

Caiem en l'error d'aportar a l'estat perquè ens ho tornin... nooo... hauriem potser de oferir allò que ens sobra, allò que no necessitem i que pot beneficiar a la resta de l'estat al que, malauradament per alguns sectors, seguim adderits.

Primer tapem els nostres forats i després ja taparem els dels veïns.

Nísu.

Pere Sàbat ha dit...

Andreu,

L'estat el que ha de garantir és la llei i punt. Ha tingut dos anys per aplicar-lo i si no ho ha fet encara és perquè no ha volgut. I ara haurà de pringar. I la qüestió clau, què és primer Catalunya o Espanya. Aqui que cadascú elegeixi el que vulgui.
I en quant a ERC, en principi no acceptarà cap finançament dolent. Ja veurem.

Genis,

Tens tota la raó del món, el que hauriem d'aconseguir mentre encara formem part de l'estat espanyol, és el que tu dius, el concert esconòmic. Ara bé, això és difícil quan hi ha pocs partits que ho defensen i aquests no són majoria.
A més, aquest sistema sense dubte seria el més just i raonable per tots.

Però si espanya no ens vol donar ni el finançament de costellada que tenim amb l'estatut, no ens enganyem, mai tindrem el concert.

Abans serem independents que tenir el concert econòmic.

PD: Fins dissabte!