S’acaba l’estiu i comença el setembre i amb ell es reinicien de cop totes aquelles activitats que el mes d’agost han fet vacances. Una d’elles, és la vessant política. La política al nostre país comença als volts de l’11 de setembre.
L’onze de setembre és el dia de la Diada Nacional de Catalunya, una diada que normalment acostuma a donar un discurs de gran calat nacional reivindicatiu.
Però, que celebrem per l’onze de setembre? Per què és la Diada Nacional del nostre poble? Per què és en aquell dia que pengem la senyera i l’estelada als balcons? L’onze de setembre Catalunya celebra que al 1714, Barcelona i per extenció Catalunya va perdre la guerra de succeció, l’11 de setembre celebrem que Felip V de Borbó va abolir les Constitucions i llibertats de Catalunya i que començava un pla per assimilar els catalans dins la nació castellana, un pla que encara continua present i actiu, però que desprès de 300 anys, aquest pla, encara no ha vençut.
El 1714 va passar fa molts anys, i segur que molts fets que hi van tenir lloc hauran desaperagut i serà impossible recuperar-los, tot i així, el que sí és possible és fer alguna aproximació a aquells anys que van canviar la sort de la nostra nació. Una bona aproxiació a aquells temps és€ la novel.la d’Alfred Bosch i editada per Columna “1714”.
És cert, és una novel.la i per tant el fil conductor de la història és fabulat, però no pas els fets que hi succeeixen, fet que permet endinsar-se completament dins la trama i anar descobrint els actes i les decisions que van conduir a la derrota catalana i a l’inici de la dominació borbònica.
“1714” és un bon llibre per saber i conèixer el que va passar i el que va provocar la derrota, i a més, saber-ho des d’una manera entenadora i digerible.
Catalunya necessita més que mai que els fets que han fet el poble que som siguin coneguts en la seva màxima visió possible, ja que sinó serà impossible crear aquest imaginari col.lectiu de símbols, història i en el fons de país, i sens dubte, aquest llibre hi ajuda.
Entrades
4 comentaris:
el vaig comprar fa 3 o 4 anys i no he sigut capaç de començar-lo
pesa massa xD
Em sembla una estupidesa celebrar una derrota quan la majoria de països del món celebren dates importants i amb esdeveniments positius per la seva història.
Aquest llibre sembla feixuc per tal de llegir-lo. Per cert, fa temps que no em llegeixo un llibre en català. Ja em deixaràs algun a la uni si pots, estaria bé aquell que parla dels 8 diputats d'ERC al Congrés?
Nil,
El llibre està bé, i sobre el pes l'única manera de què deixi de pesar és llegir-lo...
Andreu,
Cadascú celebra el que pot. Perquè sincerament prefereixo una derrota com la nostra que "el dia de la raza" que celebren a Espanya.
No és tant el motiu de celebració, sinó més aviat el missatge i els valors que s'homenatgen.
Ja et passarè el dels diputats, està molt bé.
un faristol.... la manerq que no pesi és llegir amb un faristol jeje
Publica un comentari a l'entrada