9 de febrer del 2010

El Burro, la Pastanaga i el Dret a Decidir


Si retallen l’estatut haurem de donar la paraula al poble. Aquesta frase sona bé, molt bé. S’ha dit avui a l’aula 40.008 de la Universitat Pompeu Fabra al Campus de la Ciutadella. I l’ha dit Artur Mas, des de fa unes setmanes candidat, per tercer cop, de Convergència i Unió a la Presidència de la Generalitat.

Si retallen l’estatut: dret a decidir i referèndum. Sona bé. Sona com si ho digues algú disposat a posar el país davant la disjuntiva que tard o d’hora haurà d’afrontar: o dependència o independència. Sona com si realment el país hagués fet un salt endavant en quan a consciència de la situació actual, sona gairebé com si –per fi- des del centre-dreta català s’hagués acceptat que l’experiment de l’Espanya de les autonomies és un fracàs i que no hi ha cap altra Espanya possible. Sí…. Dret a decidir, referèndum, donar la paraula al poble… sona bé…. Però, com sempre, sempre hi ha un però.

El però d’aquesta sonata sobiranista és que quan s’escolta la lletra, descobreixes que el que sona no és més que una d’aquelles composicions que ja s’han sentit durant molt de temps, una lletra que ja cansa. Ambigüitat i no trenquem res.
Mas diu que és partidari d’aplicar el dret a decidir sobre les qüestions que a hores d’ara ja generen amplis consensos nacionals com pot ser el concert econòmic o la gestió de ports i aeroports. Perfecte, i perquè no sobre si la Moraneta és o no és negra? O sobre si Barcelona és la capital de Catalunya? Aquestes preguntes també generen amplis consensos entre la població.

Aquest dret a decidir “light” és una fugida endavant per part de CiU per tal de no afrontar el debat real: independència sí o no.

Mas s’equivoca quan aposta només per afrontar referèndums guanyats de sortida, primerament perquè això pot portar al passotisme de la població; i en segon lloc perquè s’ha demostrat en altres processos d’alliberament que el suport a la independència augmenta de manera molt destacada a partir de què s’inicia el procés real.

Limitar el dret a decidir a qüestions on ja existeix un gran consens nacional, és simplement fer el joc de la canya i la pastanaga.

6 comentaris:

Albrock ha dit...

No és veritat. Precisament començar amb temes que generen un ampli concens entre la població és la millor manera de fer que la gent es plantegi l'opció d'un vot favorable a la idependència. El que si que no ven res és l'estratègia fàcil d'esquerra o Reagrupament, de preguntar independència sí o no a la brava. Un resultat negatiu en un referèndum com aquest sí que desmobilitzaria la gent de debò.

Entenc que tingueu por de cara a les pròximes eleccions, però criticar la propostar del Mas, especialment utilitzant els arguments que has utilitzat per a fer-ho, sona molt desesperat. I, recorda que, al contrari que ERC, CiU no només ha de poder convèncer a la majoria de la població de Catalunya, sinó que també a molts votants del seu propi partit. Diguem que l'estratègia infantil Esquerra-Reagrupament no es pot aplicar tan fàcilment a una situació tan complexa.

Andrew ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Andrew ha dit...

Definitivamente, Mas es idiota.
No sé por qué se dedica a entrar en ese tipo de trapos soberanistas.
Viendo la que está cayendo en Catalunya económicamente hablando y con un gobierno que se cae a pedazos, no se le ocurre otra cosa que entrar en un juego donde ERC tiene todas las de ganar.
ERC, aún habiendose bajado los pantalones ante el PSOE, es independentista de raíz. CiU es un conglomerado de diferentes tendencias y en vez de basarse en echarle un pulso a ERC, debería machacar al gobierno catalán por sus incongruencias y por su gestión (o mejor dicho la no gestión) de la crisis económica.

En fin, Mas se merece volver a ganar, pero no gobernar.
Por idiota !

Pere Sàbat ha dit...

Àlex,

Fer el que defensa el Mas, tot i ser positiu, no és més que un tema per distreure el personal.

Andreu,

Realment, el teu comentari demostra que a Catalunya hi ha diverses realitats: la que proposa solucions per sortir de la situació actual; i la teva que simplement viu per defensar l'espanya de sempre "una, grande y libre".

Andrew ha dit...

Me gustaría ver donde he hecho referencias a la España esa que dices.
En fin, táctica de la cobardía. Tanto gobernar con el PSC, algo se os tenía pegar...

Sólo he dicho que Mas es idiota en meterse en un terreno donde a priori ERC siempre le va a ganar la partida.
ERC lleva en la sangre el independentismo y sus votantes reclaman que haga bandera de esa estrategia.
CiU, en cambio, ni lo llevo en sus raíces ni se lo pide la mayoría de sus votantes que prefieren (encuestas en mano) un perfil más Duran.

Pere Sàbat ha dit...

Andreu,

Tens raó, no has fet menció a Espanya en el teu comentari, ara bé, el que fas és criticar una opció política que està a les antípodes de la teva.

El que dic és que encara que no m'agradi la manera com Mas defensa el dret a decidir, que defensi per light que sigui aquest dret, demostra que la societat està evolucionant. Per tant el meu comentari feia referència a que hi ha la realitat que capta aquesta canvi, i una altra que segueix amb els postulats de sempre. I aquest sempre per alguns és el que he posat en l'anterior comentari.