Cap al 9-M (i V): ICV-EUiA

En les eleccions generals del 2004 Iniciativa per Catalunya Verds- Esquerra Unida i Alternativa va aconseguir 234.790 vots que es van transformar en 2 diputats, tots dos per Barcelona.

En la campanya del 2004 ICV (no tornaré a posar el nom de la coalició perquè cansa molt) es va presentar com "l’esquerra" que farà anar a l’alça les polítiques d’esquerres, com ara. ICV pretenia exportar un model federal per l’estat espanyol a partir de la reforma de l’Estatut impulsada pel Govern de la Generalitat.
ICV es presentava en la millor situació possible amb la presència per primera vegada al Govern i amb un cert nivell a l’alça pel que fa a expectatives de vot.
La coalició post comunista presentava Joan Herrera, un candidat nou, jove fins i tot una mica repel·lent, seguint la tònica de la formació de presentar nous valors com Raül Romeva a les europees.

Durant aquesta legislatura els eco-socialistes han donat ple suport a les polítiques socials col·laborant amb el gobierno i millorant-ne el contingut massa vegades curt i poruc del gobierno sense eco.
ICV ha aprovat quasi tots els pressupostos, fins i tot aquells que no compleixen l’Estatut que ells van beneir, com d’altres formacions.
Els de l’eco també, van tenir un paper ben galdós en la llei de la memòria històrica, que amb el seu vot afirmatiu van ajudar a legitimar la farsa de la transició política espanyola i a condemnar a l’oblit els morts i assassinats per la democràcia i la llibertat. ICV, com d’altres, van ser còmplices d’aquest fet,
Els d’Iniciativa, per abreviar, al no aconseguir els diputats suficients per tenir grup parlamentari propi es van aliar amb els ex/post (o no) comunistes d’Izquierda Unida, i per tant com el PSC van quedar diluïts en un grup polític d’obediència i pensament espanyol.

En la campanya del 2008, ICV es presenta com una versió menys optimista que els sense eco, tot i així la seva raó de ser en aquesta campanya és simplement ser un corcó als ulls de ZP perquè no es desviï cap a la dreta. Durant la campanya ZP ha dit que pretén col·laborar intensament amb ICV-IU, i aquests ja s’hi han mostrat a favor. Per tant, avís, que ningú s’estranyi si es veu un ministre d’IU-ICV durant la pròxima legislatura, com tampoc d’una altra formació.

La idea marc a nivell territorial que porta ICV, és la reforma de la Constitució espanyola. Només per plantejar-ho ja se’ls hi hauria de fer un monument. No a la valentia sinó a la pèrdua de temps i a la desmemòria. Pèrdua de temps perquè els mecanismes de la reforma són impossibles d’executar i també perquè tant el PSOE com també el PP hi han d’estar a favor. Tom Cruise segur que voldria interpretar aquesta seqüela de les seves "Missions Impossibles", això si en sortiria més mal parat. I a la dememòria perquè sembla que oblidin que durant més de dos anys a Catalunya es va estar redactant un Estatut que havia de servir per canviar l’Estat espanyol i transformar-lo en un estat federal i plurinacional. El resultat ja el sabem, suspès.
Que ara aquests ens vinguin amb aquestes no sé si es perquè ens prenen per tontos, burros o ves a saber què.

Tenir idees sobre com poder incrementar el poder polític de Catalunya per millorar la vida dels catalans i catalanes, és positiu sens dubte, però proposar una fita inassolible, inabastable que no depèn en exclusiva de nosaltres, no farà més que incrementar la desafecció i la frustració dels catalans i catalanes.