24 de febrer del 2009

Toca decidir


Ens trobem a finals de febrer i el famós nou finançament per a Catalunya encara és hora de què aparegui. Els incompliments per part del "gobierno de españa" sembla que no tenen fi i ara fins i tot hi ha qui parla d’un ajornament.

La negociació segueix però travada, dia rere dia hi ha declaracions i contra declaracions. Solbes al matí diu que només queden serrells per tancar, i al cap de dues hores Castells diu tot el contrari. En resum, la negociació s’ha convertit en un estira i arronsa verbal.

Aquesta no és la primera negociació sobre el finançament que veiem, ja que quan arriba l’hora el govern sempre ha de negociar amb Espanya. El que sí que és nou però és la fermesa amb la que el govern està defensant els interessos del país, i defensar el país és defensar que es puguin fer més hospitals, contractar més mestres, millorar les carreteres….
El govern doncs, està fent el que qualsevol govern del país hauria de fer, defensar Catalunya i no acceptar cap model de nou finançament a no ser que sigui just. Tot i semblar difícil de creure, el govern ho està fent.

Aquesta fermesa davant de Madrid no és casual tot i ser novedosa. A ningú se li escapa que si en aquest govern no hi hagués Esquerra a hores d’ara ja hi hauria un pacte amb l’estat sobre el model de finançament i ens haurien fet creure, com amb l’estatut, que era el millor finançament del món. Si no hi ha acord, sento repetir-ho però és necessari, és gràcies a Esquerra.
Hi ha però un problema, sembla que hi hagi gent que amb aquesta declaració ja en tingui prou, sembla que amb proclamar als quatre vents que si no fos per Esquerra ja hi hauria un acord dolent ja n’hi ha prou. I no és així. Per què serà suficient aquesta proclamació per evitar haver-se d’empassar un model dolent degut a les baixades de pantalons del PSC i IC-V? Segurament no.

Com que no és segur que amb la proclamació n’hi hagi prou s’han de trobar noves mesures, ja que difícilment el to de les declaracions d’Esquerra poden augmentar. Esquerra ja ho ha dit per activa i per passiva: no s’acceptarà un acord dolent per Catalunya, però tanmateix es necessiten noves fórmules per pressionar. Es necessita un acte de força.

I quin pot ser aquest acte de força? Doncs un referèndum entre la militància. Aquest referèndum ha e servir per clarificar la posició d’Esquerra, ha de servir per visualitzar que quan Espanya es negui a negociar el que pertoca a Catalunya, hi milers de ciutadans que no acceptaran una nova imposició. A més aquest referèndum també pot ser usat com a barrera davant els mals de panxa de PSC i IC-V. L’estat pot arribar a un acord amb les altres comunitats, però si aquest acord no és bo pel país, no s’ha d’acceptar. No ens poden fer passar gat per llebre.

El referèndum intern només pot ser beneficiós per Esquerra, perquè si es porta a consulta un model de finançament dolent, tot el partit es bolcarà a rebutjar el model, per tant el tan temut "soroll" intern no es produirà i es donarà una imatge de partit obert, participatiu, democràtic i modern.

El dret a decidir és i ha de ser un dels puntals de la regeneració democràtica que dia rere dia es fa més necessària. S’ha de reclamar el dret a decidir de Catalunya el seu futur, però també el dret dels militants d’Esquerra a decidir si s’accepta un model de finançament que no complirà amb les necessitats bàsiques del país.